Les tendències del cine català

Els premis Gaudí s'han repartit entre dues formes de fer cine, una més industrial que una altra

fcasals34852816 foto al editor pie fotograma de un monstruo viene a verm161214134019

fcasals34852816 foto al editor    pie  fotograma de un monstruo viene a verm161214134019
fcasals33714316 icult   fotograma de la propera pell  dirigida por160430160537

/

1
Es llegeix en minuts
Quim Casas

Els premis Gaudí d’aquest any s’han repartit majoritàriament entre dues formes diferents de fer cine, totes dues personals, una més industrial que l’altra. La coexistència d’aquests dos estils, així com altres més radicalitzats, resulta saludable per a una cinematografia com la catalana, abanderada en els últims anys de tendències com la nova no-ficció o interessants propostes de temàtiques més generacionals i formes de producció diferents com la que representa 'Les amigues de l’Àgata', film col·lectiu realitzat per quatre alumnes de Comunicació Audiovisual com a treball de final de carrera que ha competit en la categoria de millor pel·lícula.

Notícies relacionades

Isaki Lacuesta J. A. Bayona exemplifiquen aquesta mirada àmplia en què té cabuda el relat íntim, l’extraversió tecnològica, l’efecte especial, el drama i el denominat cine de gènere. Lacuesta va sorgir d’una tendència documental que no abandona al passar a la ficció, com demostra La propera pell, millor pel·lícula, guió i actriu protagonista. Bayona practica el cine fantàstic adequant cada vegada més el gènere a una anàlisi de les relacions familiars: 'Un monstre em ve a veure' està en aquesta línia i, a més dels sis premis d’ordre tècnic (fotografia, muntatge, efectes visuals, so, direcció artística i direcció de producció), s’ha alçat amb el Gaudí al millor director i el de millor pel·lícula de parla no catalana. La qüestió de l’idioma permet que les dues tendències puguin ser recompensades, coses del bilingüisme cultural.

Els votants han volgut repartir el millor possible entre les altres categories. Sorprèn que la magnífica 'La mort de Louis XIV', d’Albert Serra, hagi rebut només guardons dels que abans s’anomenaven «decorativistes» (vestuari i maquillatge i perruqueria). Hauria sigut interessant que el seu protagonista, l’actor professional i emblema de la Nouvelle Vague Jean-Pierre Léaud, hagués sigut nominat. En la cerimònia dels Gaudí de fa tres anys, Serra va dir que tots els actors haurien d’estar a Guantánamo. Som esclaus de les nostres paraules. L’únic que li va contestar aquella nit de febrer del 2014 va ser Eduard Fernández, que s’ha emportat el premi al millor actor per 'El hombre de las mil caras'.