NOU TREBALL
L'humor dels germans Marx a la grisa Barcelona de 1947
zentauroepp36839007 icult comic el solar de alfonso lopez170111140142
Periodista cultural
Especialista en art i llibres, en particular en novel·la negra, còmic i memòria històrica
Ubicada/t a Barcelona
ver +
Una 'femme fatale' rossa i de mirada matadora clavadeta a l’actriu Veronica Lake, un falangista igual que Alfredo Mayo, cameos d’Antonio Machín, Manolete, el caçanazis Simon Wiesenthal o 'Ell' (l’innominable Franco, enxampat alleujant-se en plena cacera). Són només alguns dels homenatges a personatges reals d’'El solar' (La Cúpula), divertidíssim i surrealista homenatge al cine i el còmic de la primera postguerra, ple d’ironia i humor negre, sorgit del pinzell d’Alfonso López (Lleida, 1950). Personatges que comparteixen vinyetes amb mites del tebeo: des dels protagonistes, Pepe Gazuza (que acaba de sortir del camp de concentració per a presos republicans de Miranda de Ebro) i Petro (jove que arriba a la ciutat per guanyar-se la vida servint), que inevitablement recorden els cèlebres personatges d’Escobar Carpanta i Petra, criada para todo, fins a aparicions estel·lars d’evocadors clons de Zipi y Zape, la família Ulises o Jaimito.
Veronica Lake,Alfredo Mayo, ntonio Machín, Manolete,Simon WiesenthalFrancoEl solar' homenatge al cine i el còmic de la primera postguerra,Alfonso López personatges d’Escobar Carpanta i Petra,Zipi y Zape, la família Ulises o Jaimito.Es mouen a la Barcelona del 1947 («undécimo año triunfal del glorioso Alzamiento Nacional»), amb escenaris com els carrers de Sants, el Gòtic, l’estació de França o la glorieta-bar –desapareguda el 1952– que hi havia enmig de la Rambla de Canaletes. És la «Barcelona popular, on la fam sempre està present», plena de capellans amb sotana i de monges, tramvies, enllustradors, espies i estraperlo, puntualitza el dibuixant, que ha dibuixat un fresc humà i social d’aquells anys en què no falten un jueu i un nazi, un voluntari de la División Azul, un del maquis i fins i tot un venedor de maraques.
L'HUMOR DELS GERMANS MARX
«Em venia de gust fer un homenatge a la meva primera cultura. Soc dibuixant i autor de còmics perquè de petit llegia el 'DDT', 'Pulgarcito'... i el meu pare, que treballava en un hotel i tenia entrades gratis per al cine, em portava a veure les pel·lícules dels germans Marx. La seva influència és indubtable. Per això he utilitzat el mateix humor surrealista, esbojarrat i absurd de la cultura popular de l’època», explica el també cofundador de la revista Butifarra!, humorista gràfic i autor de còmics com 'Miguel Núñez. Mil vidas más', juntament amb Pepe Gálvez i Joan Mundet.
Humor i, sobretot, ironia berlanguiana. «És una època duríssima, tota la història de fons és real, el 1947 van tancar el camp de Miranda de Ebro, els nazis campaven per aquí tan amples... però, encara que hi hagi situacions dramàtiques, volia que fos una comèdia absurda i una mica surrealista des del principi fins al final».
EL REFUGI DELS SOLARS
El solar neix també d’«una temptació», admet l’autor. «La de pensar com faria jo avui un còmic com aquells, però amb llibertat d’expressió i sense la censura de llavors». I perquè quan va publicar 'Estraperlo y tranvía' (Ediciones B), on ressuscitava la família Ulises que va ser creada per Benejam al TBO, es va quedar amb ganes d’explicar moltes coses que teninen a veure amb la seva pròpia infantesa. «Em sortien personatges com Jaimito i la seva colla, una sèrie del dibuixant Serafín al tebeo de l’Editorial Valenciana. Es reunien en un solar, que era el seu refugi, on ningú els molestava, i és aquí on començo l’acció, perquè jo de petit jugava als solars de Lleida. Les ciutats estaven plenes de solars, uns eren fruit dels bombardejos i uns altres, horts no edificats», explica Alfonso López.
No són aquests els únics vestigis del passat pròxim que es colen en la historieta d’aquest autor de Lleida. «El meu avi patern va estar en un camp de concentració i la meva àvia, amb tres fills, per sobreviure després de la guerra, llogava habitacions. Molta gent es va guanyar la vida amb pensions i cases d’hostes com la que apareix al còmic», destaca.
Per a Alfonso López, és necessari seguir recuperant la memòria. «La meva mare a vegades em parlava del que havien passat, com que va creuar la frontera sota l’aviació franquista. Però hi ha temes dels quals no es parlava mai, i menys davant d’una criatura. Sempre recordo com deien: ‘Nen, de la guerra no se’n parla’». Per això es refereix als «talps», els republicans no exiliats que van viure amagats per temor de ser represaliats. «Fins a molts anys després han format part del silenci».
Història de Barcelona Història Guerra civil espanyola Nazisme Memòria històrica Còmic Llibres
