¿Què ens depararà el 2017 en cultura? L'any del reciclatge cultural

¿Com serà el món aquest any 2017 que acabem d’estrenar? Si ens limitem al terreny cultural, és difícil no caure en la temptació de respondre que serà més pobre. Serà un món sense esperança d’escoltar noves cançons de David Bowie, Leonard Cohen, Prince o George Michael (encara que el rastreig d’arxius i calaixos a la recerca de material perdut s’intueix meticulós); un món sense més pel·lícules d’Abbas Kiarostami, Michael Cimino o Ettore Escola; sense Dario Fo, ni Edward Albee, ni Francisco Nieva; sense la saviesa d’Umberto Eco; sense la memòria d’Elie Wiesel o Imre Kertész... Caldria remuntar-se al 1977 (l’any en què van morir Charles Chaplin, Groucho Marx, Elvis Presley i Maria Callas) per trobar una pèrdua tan gran de talent i carisma en un sol exercici. A l’any nou li correspon, doncs, omplir tot aquest buit.

    La indústria, sempre impacient, ja s’ha posat mans a l’obra amb avidesa. Sense temps per esperar que floreixi el talent nou, respon a la desaparició dels creadors amb una sensacional operació de reciclatge cultural. I en cap àmbit resulta tan palmària aquesta tendència com en el cine de gran consum, que prepara per al 2017 un aclaparador desembarcament de segones i terceres parts (i quartes i cinquenes... i fins i tot vuitenes), noves versions, preqüeles i reboots que convertiran les sales d’exhibició en màquines del temps.

    De 50 sombras más oscuras a Alien: Covenant; de Guardianes de la galaxia 2 a la continuació de Guerra mundial Z; del nou Spiderman protagonitzat per Tom Holland a Lego Batman; de la versió de La bella y la bestia amb Emma Watson a la segona part de Trainspotting... Bona part de les pel·lícules més esperades de la temporada seran simplement més idees i personatges ja coneguts, per acabar l’any amb la traca de l’estrena del Episodi VIII de Star Wars, un esdeveniment que servirà per commemorar el 40è aniversari de la franquícia galàctica i per acomiadar a la pantalla la irreemplaçable Carrie Fisher.

    També en el terreny aparentment fèrtil de la nova ficció televisiva sembla imposar-se la convicció que qualsevol temps passat va ser millor. Si el 2016 una sèrie com Strange things va causar sensació a partir d’una hàbil reconstrucció de materials i referències procedents dels anys 80, el 2017 promet un revival dels 90 en tota regla de la mà de la tercera temporada de Twin Peaks. Un títol que va revolucionar el mitjà... fa més de 25 anys. Encara que d’un autor com David Lynch sempre han d’esperar-se camins inexplorats i aire nou.

Festí per a fans

Notícies relacionades

¿Què ens depararà el 2017 en política catalana? Avís: l'embolic català anirà a més

¿Què ens depararà el 2017 en política espanyola? Obligats a pactar

Posats a reciclar, fem-ho a gran escala. Això és el que devien pensar els responsables de l’exposició David Bowie Is, un pantagruèlic festí per als admiradors del Duc blanc que es va servir per primera vegada a les sales del Victoria & Albert Museum de Londres el 2013 i que, en gira per diversos països, no ha deixat de batre rècords de visites des que va morir el cantant el 10 de gener passat. El pròxim 23 de maig obrirà les portes al Museu del Disseny de Barcelona i promet convertir-se en una de les grans atraccions de la temporada.

    També té un peu en el passat un dels protagonistes indiscutibles de l’any musical. Bruno Mars, expert a processar sons d’una altra època, actuarà el 7 d’abril al Palau Sant Jordi. També han confirmat el seu pas per Barcelona, entre altres,  Adamo (1 de febrer), Sting (21 de març), John Mayall (21 de març), Joaquín Sabina (28 de juny) i Aerosmith i Deep Purple (tots dos al Rock Fest, del 30 de juny al 2 de juliol). Emocions vintage per a temps incerts.