A la cuina de 'First dates'

L’amor sol provocar en qui el viu passions només comparables al rubor aliè que desperta en els que assisteixen a la seva manifestació en qualitat de testimonis. Poques situacions hi ha més íntimes i privades que les declaracions amoroses, ni que quedin tan ridícules quan són tretes de context o s’exposen a ulls estranys. 

    No obstant, cada dia una mitjana de 100 persones escriuen a First dates, el programa de cites de Cuatro, per oferir-se a flirtejar en públic després de veure com 1.000 parelles més han fet el mateix davant de tot el país en els set mesos transcorreguts des que es va estrenar. ¿Podem donar per difunt el pudor en l’era de la transparència i la télé-vérité, o hi ha una altra raó que expliqui l’èxit d’aquest espai basat en l’exhibició sentimental?

FACTOR ESCÈNIC / Entre el centenar de persones que fan realitat cada dia el programa revelació de la temporada existeix el convenciment que tot es deu a «la màgia de la tele», una mena d’encantament que porta els protagonistes de les trobades amoroses a oblidar que estan sent espiats per càmeres de televisió i els fa obrir els seus cors com si es trobessin en la més estricta intimitat. A aquest costat de la pantalla, l’invent origina grandiosos moments televisius, com saben prou bé el milió i mig de fidels seguidors que cada nit, de dilluns a dissabte, donen compte de la seva dosi diària de xafarderia amorosa. 

    La fórmula és la mateixa de què beuen tots els realitys, però en el cas de First dates s’hi afegeix un factor escènic que aporta claus del seu èxit: «Aquí els convidats senten que es troben en un restaurant de veritat i s’obliden dels nervis i que són a la tele», explica Carlos Sobera, presentador i celestino major del programa.

    Però els nervis existeixen. Són la salsa del directe, i encara que les cites es graven un mes abans de l’emissió, el que passi davant les càmeres quedarà registrat per sempre. Dimarts passat a mig matí, Diop, un senegalès arribat des de València, era un flam a l’espera que el passessin al bar dels enamoraments sobtats. L’entorn tampoc convidava a la confiança. El soterrani d’un antic local de mobles amb aspecte d’abandonament no és el lloc més idíl·lic per viure la vigília d’un festeig, però First dates no escapa a aquest costum de les productores d’ubicar els seus platós en llocs on la brutícia exterior és el revers del glamur que ofereixen en pantalla. Això també forma part de «la màgia de la tele».

IMPRESSIONS SINCERES / Fins a aquest edifici de l’extraradi de San Sebastián de los Reyes (Madrid), amb tres plantes que estan completament dedicades al programa, arriben cada dia entre 18 i 20 aspirants a l’idil·li. Noies i nois es mengen les ungles en zones separades perquè el xoc quan es coneguin sigui sincer. I ho és, realment. Els nervis arriben al seu clímax en el moment del passeig, quan Sobera dóna la benvinguda a cada convidat i el fa seure a la taula de la seva parella. Tenen una mica més d’una hora per mirar-se, conèixer-se i comprovar si salta l’espurna mentre es mengen un menú que ofereix plats amb noms com Alma afrodisiaca, Enroque del amor i Furia templada. 

    Per donar més realisme a la trobada, el cost del sopar va a càrrec dels convidats, que per participar en el programa només reben 100 euros com a compensació per les molèsties de viatjar a Madrid des de tot Espanya. Aquí no es ve buscant fama, només una aventura.

    A l’entrar al restaurant, la sensació és estranya. Res fa pensar que en realitat som en un plató de televisió disfressat de local gastronòmic, però la falta de música, l’escàs moviment de personal i les 36 càmeres que hi ha repartides sense dissimular per tots els racons recorden que aquest no és un bar qualsevol. De caldejar l’ambient se n’encarrega el mateix Sobera, que de tant en tant irromp entre les taules per proposar algun joc per intentar  trencar el gel. Avui toca agafar les mans del partenaire i acariciar-li les galtes. 

    Disciplinades, les tres parelles protagonistes, així com les altres cinc que fan de decorat –aquestes formades per personal de figura-

ció–, s’entreguen al tocament. «Sembla una tonteria, però aquests detalls serveixen per desbloquejar les cites i que la confiança flueixi. Un altre truc és proposar-los temes de conversa. Un dia vam tenir una parella que amb prou feines es parlava, però sabíem que tots dos eren fans del Primavera Sound, així que li vaig dir a l’orella al noi que parlés d’un concert i de cop i volta tot va canviar», relata Sobera.

LLÀGRIMES D’EMOCIÓ / Si es para bé l’o­rella es poden sentir les converses, però on realment es viuen amb intensitat les confidències amoroses és a la sala de control, situada una planta més avall. Des d’aquesta habitació estanca plena de pantalles, 10 persones segueixen minut a minut, a través d’auriculars, el que es van dient els pretendents. «A vegades arribem a plorar de l’emoció, sobretot quan la cita va regular o malament i al final esclata l’amor», explica Yolanda Martín, directora del programa.

    Avui està contenta. «Ha sigut un bon dia», diu. Un bon dia és aquell en què la majoria de les cites acaben amb èxit i aquest matí, dels quatre duets que han passat pel restaurant, tres han sortit amb ganes de tornar a trobar-se. Després de gairebé 200 programes, aquestes càmeres han vist de tot: des de parelles que comencen a fer-se petons al fotomaton i es llancen a tocar-se al reservat, fins a convidats que no van voler passar de l’entrada al veure l’aspecte de la persona que li havien proposat. 

Notícies relacionades

Set noves produccions en la temporada del Liceu

El retorn digital de ‘Sálvame’

QÜESTIÓ D’OLFACTE / I és que els camins de l’amor són insondables, però l’equip de càsting de First dates ha après a trobar dreceres. «Som l’algoritme de Meetic en persona», diu Martín somrient, conscient que l’èxit o el fracàs de l’intent d’aparellament dependrà de l’olfacte que tinguin a l’hora de creuar els candidats. 

    A la sala de redacció, una planta més amunt del plató restaurant, sis persones es dediquen a estudiar al mil·límetre els historials dels cors solitaris a la recerca de coincidències. En ocasions, és el factor geogràfic el que suggereix l’aparellament; altres vegades, són les aficions comunes les que conviden a ajuntar-ne uns amb unes altres. «El nostre objectiu és que sorgeixi l’idil·li, no muntar un espectacle, i per aconseguir-ho hem acabat sent experts en l’amor», explica Sobera. Tenen un índex d’encerts del 50%, del qual treuen pit. Al final, diuen, aquest percentatge il·lusiona tant l’equip com les xifres del share.