UNA ESTRENA EXCEPCIONAL

La impactant 'Elektra' de Chéreau arriba al Liceu

Evelyn Herlitzius, Waltraud Meier i Adrianne Pieczonka protagonitzen l'última gran producció del desaparegut director francès

Barcelona és un dels últims llocs on es podrà veure aquest aclamat muntatge de l'òpera de Strauss amb el repartiment original

zentauroepp36401733 onbarcelona  opera  elektra de  richard strauss au festival 161205101957

zentauroepp36401733 onbarcelona opera elektra de richard strauss au festival 161205101957 / Pascal Victor

4
Es llegeix en minuts
Marta Cervera
Marta Cervera

Periodista

ver +

'Elektra', la tragèdia de Sòfocles que el tàndem format pel compositor Richard Strauss i el poeta Hugo von Hofmannsthal va convertir en òpera, torna al Liceu del 7 al 23 de de-s­embre amb l’última producció de l’enyorat mestre PatriceChéreau. El coliseu barceloní reuneix pràcticament el mateix repartiment que va estrenar aquesta versió de l’òpera més expressionista de Strauss al festival d’Ais de Provença. L’aclamat muntatge, en què els personatges de la mitologia grega vesteixen amb roba contemporània, impacta per la profunditat i veritat amb què s’aborda el drama.

L’espectacle, coproduït pel Liceu, ha entusiasmat tant el públic com la crítica des de la seva estrena fa tres anys. «És la primera vegada que un muntatge operístic de Chéreau s’estrena a Espanya. Serà un magnífic tribut», assenyala Vincent Huguet, que va treballar d’assistent del desaparegut director francès (va morir el 2013 d’un càncer de pulmó) i s’encarrega de la reposició. «Retrobar-nos tots els que vam muntar l’obra per primera vegada serà com seguir mantenint l’esperit de Chéreau a través d’aquest espectacle. És la nostra missió i no és fàcil. Cada vegada que representem Elektra en un nou escenari, intentem transmetre la mateixa intensitat que quan la vam muntar la primera vegada amb ell».

La soprano dramàtica Evelyn Herlitzius (Elektra), la mezzo wagneriana WaltraudMeier (Klytämnestra, mare d’Elektra) i la soprano canadenca AdriannePieczonka (Chrysothemis, germana d’Elektra) lideren el repartiment juntament amb Tom Randle (Aegisth), Alan Held (Orest) i Franz Mazura (un baix baríton de 92 anys que interpreta el preceptor d’Orest). «Representar aquesta obra és el millor homenatge que podem retre a Chéreau, un creador que mai donava res per fet. Ell partia de zero en cada obra. No feia judicis previs, s’encarava amb cada personatge com si fos la primera vegada que el veia, per penetrar-hi», recorda Herlitzius, l’Elektra de la qual ja s’ha convertit en tot un referent. Chéreau convidava a participar d’aquesta recerca els intèrprets, amb els quals mantenia llargues converses.

MÚSICA, RITME I DANSA

La soprano sub­ratlla que el mestre francès «tenia un gran sentit del ritme, no només musical; era capaç d’intuir la pulsió de la pròpia vida i escenificar-la». I afegeix: «No he vist cap director igual». Elektra suposa un repte enorme per a una cantant, i no només per l’exigència vocal de la música, sinó també per l’exigència d’un personatge extrem, molt complex psicològicament, que està en escena des del principi fins al final. «És un paper brutal. Per preparar-me no faig res especial, a part d’arribar a ell amb l’energia espiritual necessària», comenta Herlitzius. «Jo havia estudiat dansa i em va semblar natural fer-la servir des del principi en aquesta obra que té un ritme intern, com un gran vals –explica–. Va sortir mentre improvisàvem. Al principi ballo plena d’energia; al final, no obstant, Elektra ja està esgotada, és com si la seva llum s’hagués apagat amb l’assassinat de la seva mare».

L’obsessió de Chéreau era dotar d’humanitat tots els personatges de l’obra. «En aquesta Elektra no hi ha bons i dolents. Abans dels assajos vam poder acordar com seria el meu rol de Klytämnestra», comenta Meier, que era molt amiga de Chéreau, amb qui havia treballat en nombroses produccions des de 1991. «Ell dominava moltes disciplines i sabia treure el millor dels intèrprets. Coneixia molt bé la tensió que es crea entre els personatges i era capaç de portar-la a escena perquè visualitzava geomètricament la pulsió de l’obra i creava una tensió dramàtica a partir de la col·locació escènica dels personatges».

DRAMA FAMILIAR

Chéreau va disseccionar la complexa relació mare-filla, un vincle enverinat des que Klytämnestra i el seu amant eliminessin el rei Agamenón, pare d’Elektra, despertant les ànsies de venjança de la protagonista. «Chéreau entenia aquesta obra com un drama familiar, un conflicte en què tots tenen la seva part de culpa. Mostrar l’ambivalència dels personatges i humanitzar-los era el seu objectiu», recorda Meier.

Notícies relacionades

L’acció transcorre en un mateix espai, una fascinant i pulcra escenografia regida per un ordre intern on es barregen elements arquitectònics de diferents èpoques i estils. «Era important mostrar que hi va haver un passat feliç en aquesta família abans de la mort del rei», diu Vincent Huguet, director de la reposició.

«L’escenografia i com es deixa imbuir pel color és molt inspiradora. Els dos minuts de silenci previ en què et deixes portar per les imatges són tota una genialitat», ressalta Josep Pons, titular de l’orquestra del Liceu, que s’ubicarà al fossat. «És una obra difícil tècnicament». El principal repte, a part de col·locar 87 músics al fossat, és equilibrar el so d’una orquestra tan gran amb el so de les veus. «Hi ha moments molt dramàtics, sobretot en les parts de Chrysothemis, amb passatges molt densos per a una orquestra que ha de sonar lleugera. Segons Strauss, havia de sonar com Mozart». 

Un director en recerca permanent 

A Patrice Chéreau l'horroritzava que 'Les noces de Fígaro' de Giorgio Strehler se seguissin representant a París de la mateixa forma durant 20 anys. Era una cosa que no concebia i no volia que passés el mateix amb les seves creacions. "S'ha de trobar un equilibri entre els muntatges originals i les noves versions. És important mantenir viu l'esperit de les obres, però han d'evolucionar", destaca Waltraud Meier, que va treballar amb Chéreau en nombroses produccions. "Ell era d'aquells directors que venia a cada sessió i canviava el que calgués. Feia canvis constantment, però sempre va ser fidel al text i a la partitura". I Huguet, assistent del director, afegeix: "No li agradaria veure les seves obres com a peces de museu". 

Temes:

Liceu Òpera