EXPOSICIÓ DE PES A MONTJUÏC

La Miró juga a escacs amb les avantguardes

El centre explica l'art de la primera meitat del segle XX a través del tauler i de Duchamp

nfarre36061041 barcelona    27 10 2016    icult     la pieza de ajedrez bla161027193248

nfarre36061041 barcelona 27 10 2016 icult la pieza de ajedrez bla161027193248 / JORDI COTRINA

3
Es llegeix en minuts
Natàlia Farré
Natàlia Farré

Periodista

Especialista en art, patrimoni, arquitectura, urbanisme i Barcelona en tota la seva complexitat

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La mostra reuneix  73 peces, entre altres, de Kandinsky, Calder, Klee, Delaunay, Ernst, Yoko Ono i Rodoreda

Marcel Duchamp (1887–1968) va ser un dels artistes més importants de les avantguardes. I va ser també qui va començar amb els processos conceptuals que van donar lloc a l’art contemporani. Tenim els seus 'ready-made': objectes quotidians convertits en objectes artístics, amb el seu famós urinari (en realitat titulat 'La font') al capdavant. Però Duchamp va ser també un gran aficionat, gairebé un obsessionat, dels escacs. Tant que el seu obituari al diari 'Le Figaro' es va publicar a la secció dedicada a aquest joc. Abans, el 1923, havia anunciat la seva retirada de la pràctica artística per dedicar-se a l’escaquer, cosa que va fer amb bastant afany: va arribar a tenir el títol de mestre i va ser seleccionat per l’equip nacional francès per participar en les Olimpíades d’escacs del 1933. Va acabar la seva vida reivindicant el joc en si mateix com una forma d’art: «No tots els artistes són escaquistes, però tots els escaquistes sí que són artistes», afirmava.

De manera que «si l’avantguarda havia culminat amb Duchamp i Duchamp havia acabat la seva vida jugant a escacs com una forma d’art, potser és que els escacs eren al rerefons de tota l’avantguarda», afirma l’historiador Manuel Segade. «Només s’havia d’investigar». I així ho va fer. El resultat és 'Duchamp, els escacs i les avantguardes', l’exposició que comissaria a la Fundació Miró i que (des de demà fins al 22 de gener) exhibeix, sota el patrocini de la Fundació BBVA, 73 peces firmades, entre altres, per Klee, Kandinsky, Delaunay, Calder, Ernst, Naguchi, Yoko Ono i el mateix Duchamp amb l’objectiu d’«explicar la història de les avantguardes a través del filtre dels escacs», apunta Segade.

OBRA PÒSTUMA

Hi ha un segon fil conductor, el que mostra com els escacs va servir a Duchamp per trobar el camí cap a una pràctica artística més mental que retiniana en la seva idea de superar la creació tradicional alhora que burgesa. El millor exemple és la seva obra, una referència constant a aquest joc, des de 'La partida d’escacs' –peça postimpressionista del 1910 amb el tema de l’oci familiar de fons i en què Duchamp pinta per primera vegada un tauler– fins a la seva obra pòstuma més conceptual: 'Étan donnés', preparada per ser desvelada després de la seva mort i que té com a base un terra d’escaquer. Principi i final de la creació del francès, tot i que no de la mostra, que finalitza amb l’encara més conceptual Yoko Ono.

'La partida d'escacs', un oli postimpressionista de Duchamp pintat el 1910.

Notícies relacionades

L’artista japonesa aporta la més acabada metàfora escaquista de la seva època: 'Play it by trust', fitxes i tauler blancs que basen el joc en la confiança. Un estat de taules permanent en referència a la guerra freda. Abans, però, Duchamp passa el testimoni de les avantguardes a l’art contemporani amb la seva última aparició pública: una 'performance' escaquística amb John Cage. I entre la postimpressionista 'La partida d’escacs' i la conceptual 'Play it by trust' hi ha espai per a la presència del tauler en tots els moviments d’avantguarda. Així, Jean Metzinger s’autoretrata en una tela cubista jugant a escacs, mentre que Ródtxenko usa el joc políticament, substituint el blanc pel vermell en una peça constructivista. Els surrealistes també hi tenen el seu apartat, amb Magritte, Ernst i Man Ray com a màxims exponents.

Els escacs com a arma (durant la segona guerra mundial van ser usats per parlar de la realitat del moment) i un homenatge a 'The imagery of chess' (exposició del 1944 en què 32 artistes van crear taulers impossibles) són els altres espais d’aquesta mostra que té una sorprenent convidada: Mercè Rodoreda i la seva pintura influenciada per Klee.