La volta al món de l'In-Edit

Després de 14 edicions, a l’In-Edit li passa el mateix que a la gran majoria dels festivals de música: necessita caps de cartell que garanteixin l’afluència de públic, encara que no necessàriament marquin el llistó artístic més alt de la cita. Aquest any Blur i Oasis coincideixen en el festival de documentals musicals. I al costat d’aquests dos clàssics de finals del segle XX, dos noms clau en la història del rock: Frank Zappa i Keith Richards.

Només són quatre protagonistes dels 48 documentals que es projectaran entre el 27 d’octubre i el 6 de novembre. Però més enllà d’aquest llaminer pòquer d’asos, l’In-Edit proposa un cap de cartell que transcendeix personalismes. Aquest any es compleixen 40 anys de la irrupció del punk i el festival ho commemora amb una panoràmica que inclou set títols. Entre ells, el seminal 'The filth and the fury', sobre els Sex Pistols; 'The blank generation', sobre el punk novaiorquès; 'Punk attitude', de Don Letts; 'Jubilee', de Derek Jarman, i la salvatge biografia de GG Allin.

L’IRAN, ANGOLA, SÈRBIA, EL LÍBAN

Però si l’In-Edit continua creixent i definint la seva identitat és, sobretot, en la programació d’altres títols que en un festival de música en viu es coneixen com la part mitjana de la taula. Fa anys que la mostra barcelonina va assumir que el seu rol no és projectar tan sols documentals que parlin de música, sinó també seleccionar-ne d’altres que expliquin el món a través de la música. I en l’edició que comença dijous aquesta voluntat es nota més que mai.

¿Com s’organitzen les festes de música electrònica a l’Iran? ¿Qui són els artistes més interessants sorgits avui a Angola, el Senegal, Ghana i Nigèria? ¿Com es desafia la censura a Ramal·la i el Caire? Totes aquestes preguntes troben resposta en documentals com 'Raving Iran', 'Fonko' i 'Yallah! underground'. En aquesta edició, potser la més viatgera de la història de l’In-Edit, hi ha cintes sobre el grup de cançó popular xilena Quilapayún, sobre un festival punk que s’organitza a Sèrbia i sobre el ric gresol de Mali.

També hi ha documentals que són un viatge pel món en si mateixos, com 'Presenting Princess Shaw', sobre una noia de Nova Orleans que penja les seves preses de veu casolanes a Youtube i acaba actuant a Israel. I 'The music of strangers', en què s’exploren les identitats culturals de diferents racons del món a través d’una orquestra en què hi ha músics procedents de l’Iran, la Xina, Síria i també la gaitera gallega Cristina Pato.

L’In-Edit és un festival d’exhibició i reflexió. Només en una mostra com aquesta hi ha espai per preguntar-se per què el cervell humà se sent atret per la música. Així ho fa el documental 'The origins of music', amb el qual  l’In-Edit obre una nova bretxa cap a l’àmbit científic. I en aquesta mateixa línia, la de la reflexió a través de la música i el cine, apunten diverses activitats paral·leles com les dues taules rodones sobre el punk i la conferència del músic i cineasta Don Letts.

IGGY POP VIST PER JARMUSCH

El documental biogràfic és un dels formats més recurrents i menys sorprenents. Tant se val que es decanti per l’hagiografia plana o que s’endinsi en el costat fosc de l’artista, avui dia ja no hi ha músic sense el seu documental. Aquest any la biografia més cridanera és 'Gimme danger', sobre els Stooges d’Iggy Pop, perquè la firma el cineasta Jim Jarmusch.

També hi ha biografies sobre la icona del tecno-pop Gary Numan, el pianista de música clàssica David Helfgott i el fundador del segell Mo’ Wax James Lavelle. I un format tan tradicional fins i tot amaga sorpreses. És el cas del retrat de Les Blank sobre Leon Russell en 'A poem is a naked person', del trist final de Mark Linkous i els seus Sparklehorse, de l’extrema singladura dels japonesos X i d’'I am Thor', el molt delirant retrat d’un paio que va ser estrella del heavy víking, culturista, imitador d’Elvis Presley i fins i tot actor porno.

L’ALTRA HISTÒRIA D’ESPANYA

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

Aquest any, aprofitant la retrospectiva sobre el punk, l’In-Edit obre a més una interessantíssima bretxa per revisar el passat recent d’Espanya a través de diversos documentals al voltant del punk estatal. Les tres cintes de Kikol Grau 'Inadaptados' (sobre Cicatriz), 'Las más macabras de las vidas' (sobre Eskorbuto) i 'No somos nada' (sobre La Polla Records) encapçalen un apartat al qual se suma Lo que hicimos fue secreto (sobre el punk madrileny) i dues peces sobre Parálisis Permanent i Esplendor Geométrico.

En un altre context històric, però amb el mateix esperit crític, s’ha d’emmarcar 'Sin permiso', que denuncia l’assetjament que pateixen els músics de carrer a Barcelona. L’apartat espanyol també inclou 'Omega', el documental que reconstrueix la gravació del disc més trencador del 'cantaor' Enrique Morente i que inaugurarà aquesta nova edició de l’In-Edit dijous que ve. H