La 'Carmela' de Plensa es queda a Barcelona

L'escultor cedeix altruistament l'escultura a la ciutat per vuit anys prorrogables

abertran35989330 barcelona 21 10 2016 el escultor jaume plensa en la pl llui161021113539 / FERRAN SENDRA

abertran35989330 barcelona  21 10 2016 el escultor jaume plensa en la pl llui161021113539
abertran35989329 barcelona  21 10 2016 el escultor jaume plensa en la pl llui161021113518

/

1
Es llegeix en minuts
Natàlia Farré
Natàlia Farré

Periodista

Especialista en art, patrimoni, arquitectura, urbanisme i Barcelona en tota la seva complexitat

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Al final els veïns del Palau de la Música tindran la seva escultura. Després de demanar repetidament que ‘Carmela’, el cap de 4,5 metres de ferro fos amb cara de nena que Jaume Plensa va instal·lar efímerament com a part de l'exposició que el Palau li va dedicar a l'abril, es quedarà, ho han aconseguit. "'Carmela' es queda", ha afirmat Jaume Collboni, regidor de Cultura, almenys durant vuit anys, que és l'acord que han firmat l'ajuntament i artista. Un pacte prorrogable pel qual l'escultor cedeix gratuïta i altruistament la peça a la ciutat.

Plensa s'ha mostrat "emocionat". "És molt emotiu que la gent hagi volgut que la peça es quedés", ha afirmat per afegir que l'obra "tanca una cantonada estranya i lliga molt bé les dues entrades del Palau". Plensa, a més és amant de la música per la qual cosa considera que "no hi ha un lloc millor per a 'Carmela' que al Palau, dialogant amb Domènech i Muntaner".

UN DEUTE AMB L'ESCULTOR

Notícies relacionades

D'aquesta manera Barcelona "salda un deute amb el seu escultor més internacional", a criteri de Collboni. Un creador amb peces a mig món però amb només quatre obres menors, dels anys 80 i 90, a la ciutat, que amb 'Carmela', afegeix, a més, una obra de la seva etapa més moderna.

El fet que ‘Carmela’ s'integri en el paisatge urbà no suposa la mort de l'altre projecte que l'escultor somia per a Barcelona: un altre gran cap de malla metàl·lica. Una obra ambiciosa amb vocació de convertir-se en una icona i que Plensa imagina amb 52 metres d'altura (el monument de Colom en fa 60), amb cara de dona i ubicada a l'espigó del gas, entre la platja de la Barceloneta i la del Somorrostro. Va ser un encàrrec de Trias que, el 2004, va pactar amb Plensa que aquest cedia l'obra i la seva realització es finançaria per mecenatge. "En un dia màgic com aquest, disfrutem d'aquesta obra abans de parlar d'altres coses", ha conclòs Plensa.