FINS AL 9 D'ABRIL

Miralda: art, menjar i ritual, dels EUA al Macba

L'espectacular exposició 'Madeinusa' recrea els anys americans de l'artista català, que va arribar a Nova York el 1972

fcasals35991924 icult miralda madeinusa dates   fechas   dates   22 10 2016 161021162416

fcasals35991924 icult miralda madeinusa dates fechas dates 22 10 2016 161021162416 / MIQUEL COLL

3
Es llegeix en minuts
Anna Abella
Anna Abella

Periodista cultural

Especialista en art i llibres, en particular en novel·la negra, còmic i memòria històrica

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Pocs artistes es poden passejar per un museu menjant, literalment, un tros de les seves obres. Un d’ells és Antoni Miralda (Terrassa, 1942), que ahir rosegava un tros de pa sec de color verd que acabava d’agafar amb total espontaneïtat de 'Breadline', una de les instal·lacions que ocupa una gran sala de la pinacoteca. Allà domina la línia de 20 metres que formen una colla de pans blaus, grocs, vermells i verds, amuntegats, amb una estrella, emblema de Texas (la va muntar el 1977 a Houston) a cada extrem, com si fos una «vareta màgica». «Simbolitza la cua que havia de fer la gent per comprar  menjar quan no hi havia res, a la Gran Depressió. La línia significa la fam, que contrasta amb l’opulència de la muntanya de pans», explica l’artista mentre ensenya 'Miralda Madeinusa', l’exposició que fins al 9 d’abril recrea els 15 projectes que va realitzar als Estats Units entre el 1972 i finals dels anys 90. 

MIQUEL COLL

'Breadline', a 'Miralda Madeinusa', al Macba.

Després de passar per París als 60, Miralda va colonitzar un Nova York que el 1971 ja li oferia un «laboratori extens i interessant per treballar» gràcies al mestissatge i l’amalgama ètnica, a la seva efervescència creativa i el seu aire de llibertat. D’aquell gresol en va sorgir la seva particular forma de crear projectes que criden a la participació, que celebren el cerimonial del menjar i que se centren en la fusió de cultures i manifestacions populars. En les seves paraules, la seva obra és una suma «sensorial, de gustos, olors, sentiments i missatges».

Exemple per excel·lència de tot plegat, i del seu llenguatge inconformista, barroc i ple d’humor, és l’imponent 'Sant Menjar' (1984-1989), presentat el 1984 a Nova York i ara ubicat en el més que idoni escenari de la Capella, antiga església del Convent dels Àngels, davant del nivi Macba. Allà espera al visitant tot un espectacle visual. Després de descalçar-se per trepitjar un tapís d’alfombres africanes que Miralda va portar a l’Expo 2000 de Hannover, i la invitació a deixar-hi una ofrena, l’altar major i les capelles laterals són una acolorida lloa al ritual i la devoció en la cultura afrocaribenya que reflexiona sobre la imposició del cristianisme i la supervivència de la religió ioruba. En una atmosfera de 'santería', l’ull distingeix divinitats, icones de mil cultures, fruites i aliments de tots tipus, amb divertides soperes. «Són recipients sagrats, capaços de guardar energia», apunta l’artista, mentre sona 'Angelitos negros' d’Antonio Machín.

JOAN CORTADELLAS

Miralda, davant de 'Food situation for a patriotic banquet'.

Un altre banquet el reviu Miralda a 'Food situation for a patriotic banquet', amb vuit plats d’arròs acolorit amb les banderes de les, el 1972, vuit potències mundials. La progressiva descomposició de l’arròs simbolitza la desaparició dels colors nacionals i la lògica colonial.

'Miralda Madeinusa', comissariada per Vicent Todolí, recrea també 'Honeymoon Project (1986-1992)', el casament simbòlic que l’artista va orquestrar entre la novaiorquesa estàtua de la Llibertat i la barcelonina de Colom. «Un és la conquista, l’altra, la llibertat. Eren la parella perfecta», assenyala sobre un idil·li que prova l’atracció dels pols oposats. El banquet, els regals als nuvis, els anells gegants... milers de persones van participar en més de 40 accions durant sis anys en 20 ciutats de tot el món per fer evolucionar el projecte.  

MIQUEL COLL

La carrossa 'Tri-Uni-Corn', del projecte 'Wheat & Steak', al Macba.

Notícies relacionades

També va mobilitzar, el 1981, centenars de persones als carrers de Kansas, a 'Wheat & Steak', sobre el vincle entre fam, comerç i poder, en una desfilada 'performance' amb carrosses com 'Tri-Uni-Corn', amb un bou, un porc i un be, un a sobre de l’altre. 

EL PRIMER BAR DE TAPES DE NY

MIQUEL COLL

Recreació de l'Internacional Tapas Bar & Restaurant, al Macba. 

Culmina la mostra, en la màxima expressió de la fusió entre menjar i art, l’evocació de l’Internacional Tapas Bar & Restaurant, que entre els anys 1984 i 1986 Miralda va obrir amb Montse Guillén al West Broadway, avui Tribeca. La restauradora recorda com van sorprendre els novaiorquesos amb «el primer bar de tapes», alhora experiment artístic, que a falta de pernils penjava bacallans secs, exhibia porrons i servia mongetes amb botifarra, lluny de la «sangria, paella i flamenc» amb què associaven Espanya. Es va alçar en icona per a famosos com Andy Warhol i Robert De Niro. En aquest afany participatiu, a l’espai s’hi serviran copes i tapes divendres i dissabtes a la tarda. Autèntic Miralda.