Manu Chao, l'ànima de la festa

Com feien preveure, per exemple, les xifres de l'últim festival Rototom de Benicàssim, on va actuar davant gairebé 30.000 persones, el pas de Manu Chao pel Fòrum es va saldar amb un èxit aclaparador. I això es traduïa, per poc que un volgués veure alguna part de l'escenari, en certa claustrofòbia. Però no es van observar grans incidents i sí bastant alliberament col·lectiu, aquest augmentat en la recta final per una pluja que va semblar més climàtica que inoportuna.

La gran festa mestissa va arrencar amb La Sra. Tomasa. La seva barreja de ritmes llatins (salsa, timba, txa-txa-txa) amb electrònica d'última o penúltima hora va funcionar bastant bé com a preescalfament. Entre els moments més ben rebuts, un parell d'encerts que no porten la seva firma: 'Yo traigo boogaloo', del mestre del mambo rock Alfredo Linares, i una apropiació del 'Ready or not here I come (Can’t hide from love)' dels Delfonics (o després Fugees) en clau d'atropellat drum’n’bass. "Així mola molt més, ¿oi?", va aventurar el cantant Pau Lobo.

Acte seguit, el portuguès Dani Lança (un convidat habitual en els concerts de Chao) va desplegar el seu missatge positiu a cavall de música africana i llatina, ska, reggae i rumba. La tornada més agitada de la seva actuació, a tots els nivells, devia ser aquell que deia: "'Alerta musical en la ciudad condal / Persiguen a los músicos como a un criminal'". Lança va demanar a Colau, polítics i partits afins que modifiquin l'ordenança cívica que permet a la policia requisar instruments als músics de carrer.

SENSE RESPIR

Amb l'arribada del torn de Chao, respirar es va convertir en utopia, en part pel poder de convocatòria de l'antic líder de Mano Negra i en part perquè aquest es va oblidar gairebé sempre de deixar espais entre tema i tema i donar temps al públic a descansar. Amb les esquenes ben cobertes per la seva 'troupe' La Ventura, incloent sempre agradables metalls, es va llançar a un llarg popurri d'èxits basat musicalment en l'alternança de reggae festiu amb tornades de boig pols ska.

'Forzando la máquina' va estar present en la recta inicial i també en el colofó, servint de'leitmotiv' de la nit. Chao no va recórrer a les rareses i va donar al fan el que buscava, encara que en versions de pelatge diferent del conegut, perseguint abans l'èxtasi sorollós que la sofisticació formal. Van caure clàssics com 'La vida tómbola' (moment aprofitat per algun assistent per encendre una temible bengala), 'Me gustas tú', una versió de 'Bongo bong' amb expansives aromes reggae-pop...

CLANDESTINS DEL MÓN

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

Diversió acompanyada per l'esperit reivindicatiu: Chao va invitar a l'escenari els defensors de la causa dels 43 desapareguts d'Ayotzinapa, a més de dedicar 'Clandestino' a "tots els ofegats del Mediterrani i al poble sahrauí" i, més tard, als músics de carrer, fent ressonar el missatge llançat abans per Lança. El portuguès va aparèixer per creuar la seva pròpia 'Revolución de mi corazón' amb la bomba eterna 'King Kong five'.

La pluja li hauria anat com l'anell al dit a 'Rainin’ in paradize', però va arribar una mica més tard per convertir ‘Machine gun’ en clímax definitiu. Després de Chao, els més resistents encara es van quedar a ballar amb la màquina de felicitat bosniana Dubioza Kolektiv.