ORIGINAL MUNTATGE

Cinc claus de l'èxit de 'La flauta màgica'

Christina Scheppelmann, directora artística del Liceu, analitza l'aclamada versió de l'òpera de Mozart en el seu retorn al coliseu

3
Es llegeix en minuts
Marta Cervera
Marta Cervera

Periodista

ver +

Després del triomf obtingut a l’estiu, avui torna al Liceu La flauta màgica de Wolfgang Amadeus Mozart, una imaginativa producció de la Komische Oper de Berlín ambientada en el cine mut. Christina Scheppelmann, directora artística del coliseu de la Rambla, explica quines són les cinc claus de l’èxit d’aquest aclamat muntatge que recalarà una única setmana a Barcelona després d’acomiadar brillantment la temporada anterior del Gran Teatre al juliol amb el 91% d’ocupació. Aquesta vegada, serà l’italià Antonello Manacorda qui des del fossat capitanejarà l’orquestra i cors del Liceu en les cinc úniques funcions previstes.

DESBORDANT CREATIVITAT

«La creativitat d’aquesta proposta és sorprenent. Increïble el treball que el director australià Barrie Kosky ha dut a terme amb el col·lectiu 1927 i les seves impressionants projeccions animades», destaca Scheppelmann. Admira la valentia del seu  col·lega, premiat director artístic de la Komische Oper, a l’hora d’assumir riscos amb l’autora i directora Suzanne Andrade i el dibuixant Paul Barrit. Va ser Kosky qui va convidar aquests dos membres de la companyia anglesa 1927 –experts a experimentar en la unió de cine i teatre– a submergir-se en el món de l’òpera per primera vegada amb aquesta famosa partitura de Mozart plena de melodies reconeixibles.

FASCINANTS PROJECCIONS

«Impressiona veure com s’integren en l’espectacle les fantàstiques projeccions en la posada en escena, com interactuen les videocreacions que apareixen sobre una gran pantalla amb els cantants». Andrade i Barrit han captat tot l’esperit de l’obra de Mozart utilitzant una àmplia paleta que va des de l’expressionisme fins a l’estil pop. Se centren en la història d’amor del llibret. La flauta màgica, obra de ressonàncies maçòniques, planteja el dilema filosòfic entre el bé i el mal, un viatge de la foscor a la llum. Les videocreacions i els personatges ho retraten a través d’una increïble simbiosi entre imatge real i imatge projectada. Un joc fascinant.

 

EXCEL·LENTS CANTANTS

«Una òpera no funciona sense un bon repartiment i el Liceu compta amb un excel·lent elenc per a aquesta producció». Hi ha els tenors Jussi Myllys i Adrian Strooper –aquest últim ja va cantar el rol al juliol–, que s’alternen en el paper de príncep Tamino, i el baríton Richard Sveda, que interpreta en aquesta ocasió Papageno, el seu aliat en aquesta aventura. Repeteixen la soprano Olga Pudova en l’exigent paper de Reina de la Nit i Maureen McKay i Adela Zaharia com a Pamina. També l’aplaudit Dmitri Ivastxenko torna a Barcelona per encarnar el gran sacerdot Sarastro, i Peter Renz, Monostatos, alternant-se aquest cop en el rol amb Johannes Dunz.

REFERÈNCIES AL CINE MUT

Notícies relacionades

«El cine mut connecta perfectament amb la trama de la història de La flauta màgica». El muntatge identifica el beneit ocellaire Papageno amb el personatge de Buster Keaton en pel·lícules com El maquinista de la general, amb americana i barret de palla. El príncep Tamino llueix esmòquing negre i porta la cara pintada de blanc, a joc amb el personatge de la seva estimada Pamina, que és una rèplica de l’estrella del cine mut Louise Brooks a Lulú. La mare de Pamina, la poderosa Reina de la Nit, hi apareix com una gegantina aranya, tot i que en lloc d’ombres teixeix fils invisibles per poder controlar-ho tot. Monostatos es transmuta en Nosferatu i el sacerdot Sarastro i els seus seguidors semblen clons del personatge d’Abraham Lincoln a El naixement d’una nació, la pel·lícula de D. W. Griffith. 

CONNEXIÓ AMB EL PÚBLIC

«La gent va sortir-ne encantada al juliol. El públic ha connectat amb aquesta proposta des del primer moment i el boca-orella ha funcionat a Barcelona. Espero que amb muntatges com aquest se segueixi fomentant la curiositat per descobrir coses diferents». Des de l’estrena el 2012 a Berlín, aquesta òpera entre l’òpera i l’animació inspirada en el cine mut ha triomfat a tots els teatres on s’ha vist, tant a Europa com als EUA. No cal ser un expert en òpera per disfrutar d’aquest muntatge. A més, és molt més àgil i curt que la versió tradicional de La flauta màgica, ja que se n’han suprimit els diàlegs. Entre els impactes visuals i la meravellosa música, l’obra passa volant.

Temes:

Liceu Òpera