Ian Rankin aconsegueix l'RBA de Novel·la Negra

L'escocès Ian Rankin ha hagut d'escriure fins a 20 històries protagonitzades pel seu inspector John Rebus per aconseguir, finalment, el Premi Internacional RBA de Novel·la Negra, dotat amb 125.000 euros. La novel·la ‘Gossos salvatges’ publicada ja en anglès però inèdita en castellà –una de les condicions de les bases que el premi va canviar fa uns anys- formarà part del catàleg de l'editorial de la qual l'escriptor ja és un dels seus autors més destacats. ‘Gossos salvatges’ no només inclou en el seu repartiment John Rebus, el carismàtic investigador de Rankin, sinó també un altre dels personatges d'una altra de les seves sèries, el comissari Malcom Fox.

Encara que Rankin aparentment ja havia jubilat Rebus, el seu rondinaire investigador, que acabava de complir 60 anys, a 'La música del adiós', la novel·la número 17 del cicle, el personatge s'havia convertit en una part incombustible del patrimoni nacional i la notícia del seu comiat va provocar una verdadera commoció a la Gran Bretanya. El clam de protesta va ser tan gran que Rankin no va tenir més remei que fer-lo tornar del seu retir com a assessor extern de la policia perquè sortís a investigar puntualment i a contracor els casos aparentment més irresolubles. Aquest és el punt en què es troba a ‘Gossos salvatges’, la seva tercera peripècia des de la jubilació. Juntament amb Rebus, també apareix l'inspector Malcom Fox, un introvertit policia d'afers interns, amb una trajectòria una mica més limitada que el seu company. Però malgrat les tensions que tots dos van viure en el passat (Rankin ja va enfrontar les seves dues criatures a la novel·la 'Sobre su tumba') Rebus i Fox formen aquí una parella gairebé paterno-filial.

LA CIUTAT PROTAGONISTA

Notícies relacionades

Les biblioteques de BCN faran vaga la vigília de Sant Jordi

L’enterrador de les fosses de Paterna, "el nostre Primo Levi"

L'argument de l'obra guanyadora mostra un esperat i tens xoc en els baixos fons d'Edimburg amb una banda procedent de Glasgow i juga amb les característiques i els tòpics de cada ciutat, l'obrera i més compromesa Glasgow i l'Edimburg més patrici. Mentrestant, la policia intenta controlar aquests abusos, com a punt de partida d'una història a la qual no li falten els condiments habituals de Rankin: les referències musicals, el sarcasme dels diàlegs i els pubs acollidors.

El protagonisme d'Edimburg és una dels trumfos de l'escriptor que ha volgut mostrar la doble personalitat de la ciutat. "Per una part -ha dit- és la ciutat de la història, dels museus i de la reialesa, però al mateix temps desperta la sensació que rere els gruixuts murs de les seves cases georgianes succeeixen tot tipus d'atrocitats".