Anar al contingut

FUNERAL LAIC

Un adéu republicà per a Víctor Mora

L'himne de Riego i 'La Internacional' acomiaden el pare del Capitán Trueno en una cerimònia que ha reunit familiars, amics i admiradors

DAVID GARCÍA MATEU / BARCELONA

La vella màquina d’escriure Olivetti de Víctor Mora ha deixat de teclejar. L’últim adéu a l’escriptor, traductor i guionista barceloní, pare del Capitán Trueno, el Jabato i tants altres inoblidables personatges de tebeo, va reunir ahir al tanatori de la Ronda de Dalt algunes desenes de familiars, amics i admiradors en una cerimònia laica impregnada d’esperit republicà. Tristesa i llàgrimes, però també algun somriure entre els seus acòlits al recordar el mestre. En el seu comiat no van faltar alguns dels símbols musicals que van resumir gran part de la seva vida.
  

 La dolça i evocadora melodia de 'La vie en Rose', interpretada al violí i piano en l’inici del respons, va brindar a més d’un la possibilitat de rememorar les vinyetes que van posar en imatges les històries creades per Mora. Aventures carregades de significat i valors i que van aconseguir esquivar la censura franquista. Els seus personatges eren la representació gràfica de les idees de l’autor: justícia i llibertat. Conviccions que van néixer i van créixer amb ell, i que es van reafirmar i van enfortir durant els anys de la repressió franquista.
  

 L’himne de Riego, banda sonora de la seva infància republicana i del primer exili a França juntament amb els seus pares, al final de la guerra civil, va sonar també en aquest viatge pòstum per la memòria. La interpretació musical estava carregada de sentit. Al tornar a Espanya el 1947, el republicanisme genètic de Mora el va conduir a afiliar-se al PSUC de forma clandestina. Resultat: al cap d’uns anys va ser detingut i empresonat per «maçó i comunista» amb Armonía Rodríguez, la seva companya sentimental. Després de sortir tots dos de la presó, Mora va haver de viure un segon exili a París entre 1963 i 1968.
    

Des del faristol de la cerimònia, Manuel de Cos, editor de Víctor Mora a Ediciones B, va subratllar que es tractava d’«un dia trist», però va voler recordar i compartir públicament la sensació d’«afecte i estima» que rebia per part del guionista i de la seva dona cada vegada que els visitava a casa seva a Premià de Dalt. 

RECORDS

Ahir era Armonía Rodríguez qui, des de primera fila, rebia l’afecte i el consol dels seus éssers estimats. Entre els quals hi havia el cantautor Paco Ibáñez i el dibuixant Francisco Ibáñez, company de Mora en els anys daurats de Bruguera, així com els alcaldes de l’Escala (on té la seva seu la Fundació Víctor Mora) i Premià de Dalt, Víctor Puga Josep Triadó, respectivament.
  

 Víctor Pallàs, director de la fundació que porta el nom de l’escriptor desaparegut, va destacar que «Mora deixa un buit, però aquest buit el tornaran a omplir amb força» tots els que l’estimaven com a persona i autor. Pallàs va dir que Mora era «una d’aquelles persones la conversa del qual sempre t’enriquia i t’ensenyava alguna cosa», un tret que, va afegir, «desgraciadament es dóna en molt poques persones».
    

«Defensor de les seves idees fins a les últimes conseqüències», segons Pallàs, Mora «ens ensenyava la realitat social i a reflexionar». Un saber i unes idees «que va saber traspassar al conjunt de la seva obra». El fèretre de Mora va ser acomiadat finalment amb tots els assistents drets, aplaudint i les notes de l’himne 'La Internacional'.

0 Comentaris