Status Quo, cor de rock'n'roll

Rock’n’roll essencial, que sobrevola modes i tendències, de guitarres guerreres i tornades d’efecte immediat, per tancar Cap Roig. El teló del festival empordanès va baixar dimecres amb una de les bandes més veteranes del rock, la britànica Status Quo, que va recórrer cinc dècades de carrera esquitxades per himnes tel·lúrics.

    Nit amb ressons de resistència, invocant propietats rockeres genuïnes: Status Quo, accept no substitute! (no acceptis succedanis), desafiava el cartell del fons de l’escenari. Públic una mica més crescut del que és corrent a Cap Roig, amb rockers veterans i colles de fans britànics orgullosos de compartir passaport amb els autors de Caroline, la cançó que va obrir el concert. Al bombo, un 50 ben gran que recordava la seva longevitat.

UNA FÓRMULA AMB ENGINY 

Status Quo va venir en la seva última gira elèctrica, donada la seva anunciada reconversió acústica a partir del pròxim mes de gener. Un comiat a l’altura, anant al gra i demostrant el seu enginy a l’inventar una fórmula limitada però efectiva. Pocs han tret tant partit de tan pocs patrons rítmics, com vam poder comprovar en els seus senzills però inapel·lables assalts a Paper plane, Hold you back (aquesta, amb un gest de complicitat cèltic a mig camí digne de Thin Lizzy) i a algunes de les poques peces del segle XXI que van abordar, com Beginning of the end.

    Material, sobretot, dels 70, original d’àlbums com Piledriver (no hi va haver cites als seus primers temps psicodèlics), interpretat per una banda que aquest estiu ha patit una baixa, la del guitarrista Rick Parfitt, convalescent d’un infart. El seu còmplice en les tasques de lideratge, Francis Rossi, molt bromista ell, es va acostar al seu suplent per preguntar-li com es deia. «És Richie Malone, li diem Paddy, és irlandès», va informar amb sorna. Amb ell, un altre veterà, el teclista Andy Bown, que a la primera de canvi es passava a la guitarra per reforçar trames elèctriques.

ASSALTS ÈPICS

Notícies relacionades

Status Quo: "És estrany que es continuï escoltant música dels 60"

Amb el peu esquerre

Status Quo, a la cúpula del tro assaltant amb tota l’èpica What you’re proposing, punta de llança d’un medley, i donant-ho tot a Don’t waste my time. Moments de recés a Gerdundula, amb el bateria, Leon Cave, a càrrec d’un petit set de percussió. Rossi va deixar reposar la seva veu a Creepin’ up on you, que va cantar el baixista, John Rhino Edwards, i quan la va reprendre, a In the army now, la va mostrar una mica castigada. Els anys.

    Un solo de bateria més aviat retòric va precedir un rush final que es va obrir pas amb el boogie-hard rock de Roll over lay down i Down down per conduir a la desitjada Whatever you want i la versió de Rockin’ all over the world, de John Fogerty. Moment per a la celebració rumb a Rock and roll music i Johnny bye bye, deixant a Cap Roig la seva empremta de venerable institució que, cinc dècades després, sembla disposada a aixecar el peu de l’accelerador.