Perles del noucentisme

Enciclopèdia Catalana reuneix en un llibre coordinat per Mercè Vidal les millors peces del moviment alhora que el reivindica

  / LLUÍS CASALS

 
fcasals35024128 160809124458

/

3
Es llegeix en minuts
Natàlia Farré
Natàlia Farré

Periodista

Especialista en art, patrimoni, arquitectura, urbanisme i Barcelona en tota la seva complexitat

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Aparentment, tenen poc a veure l’Escola Nàutica, la Casa del Metge i la Casa Felip Colldefors. La primera, un edifici amb aires beaux arts; la segona, una finca d’inspiració florentina, i l’última, un gest de complicitat amb els esgrafiats barrocs. Però al contrari del que pugui semblar, comparteixen moltes coses: «Equilibri, ponderació, rigor, ordre i simplicitat», afirma la historiadora de l’art Mercè Vidal. Característiques totes de l’arquitectura noucentista, adjectiu que també és vàlid per als tres edificis.

No en va, el noucentisme arquitectònic va ser més un concepte que un estil. D’aquesta manera, mentre que alguns professionals es van inspirar en Itàlia, altres van adreçar la mirada a França i la resta va aprofundir en la construcció vernacla. Això explica els esgrafiats, la tècnica d’embelliment més utilitzada a Catalunya durant el barroc. I també la fixació per les masies. «No per aixecar masies en ple passeig de Gràcia, sinó per llegir-les des d’un punt de vista estructural, van anar a la recerca de l’essència i la tradició», aclareix Vidal.

«No hi ha una línia unitària, però entre els modernistes tampoc n’hi va haver», afirma l’experta, i de passada  esmenta el papus. I és que el modernisme, el moviment que va antecedir el noucentisme, té molta part de culpa de l’oblit d’aquest últim: «Està molt poc valorat malgrat la rellevància que va tenir», apunta Vidal. «De fet, moltes vegades hi ha confusió entre el que és noucentista i el que és modernista», afegeix. Equivocacions que sempre se salden a favor de l’arquitectura de formes curvilínies propiciades, en certa mesura, perquè molts dels arquitectes que es van dedicar al noucentisme van passar abans pel modernisme. Per exemple, hi ha el cas de Josep Puig i Cadafalch, que tant va dissenyar edificis com la Casa Amatller i la Casa del les Punxes, com la Casa Pich i Pon.

L’ART DEL JARDÍ

Tampoc hi ha ajudat la gran difusió del modernisme. «Hi ha hagut una inflació de guies i llibres», assegura Vidal, en gran part motivada «pels tòpics de fora sobre l’art nouveau i el jugendstil. L’explotació que s’ha fet d’això ha originat, d’alguna manera, que aquí s’hagi copiat el que s’ha fet en altres països i s’hagi inflat el modernisme. En canvi, el noucentisme, com que és una producció que està més vinculada al país i potser no és tan espectacular, s’ha deixat de banda». Vidal lluita contra aquest oblit: el 1994 va ser cocomissària de la gran exposició que el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) va dedicar al moviment, i ara ha coordinat Joies del noucentisme, un monumental llibre bellament il·lustrat que acaba de publicar Enciclopèdia Catalana (495 euros amb venda directa).

Notícies relacionades

L’obra repassa les millors mostres de noucentisme repartides per Catalunya. Aquesta va ser també una època en què es va potenciar l’estiueig, de manera que moltes de les torres de Sant Pere de Ribes, Cardedeu, Viladrau i Cabrera de Mar, entre altres localitats, van ser aixecades segons els postulats del moviment. Però el volum, com el noucentisme, no solament se centra en l’arquitectura, sinó que també recull altres disciplines, com la pintura mural i l’art del jardí, aquesta última molt important durant el període, «la gran aportació del noucentisme», afirma Vidal. No en va, l’idealisme estètic implícit en el moviment va voler aconseguir l’educació cívica mitjançant la bellesa pública. «Va ser llavors quan es va fundar l’Escola Superior dels Bells Oficis. Es pretenia que els que aprenien un ofici estiguessin formats, que tinguessin el batxillerat i coneguessin idiomes, i una de les assignatures era l’art del jardí». A partir d’aquí es va urbanitzar Montjuïc, es van crear jardins com el de Santa Clotilde a Lloret de Mar i petits espais a la muntanya com la Font de l’Oreneta (Viladrau) i la Font Picant (Sant Hilari Sacalm).

EDIFICIS ESPECTACULARS

El noucentisme, a més, «va estar molt vinculat al treball polític, a la Mancomunitat, hi va haver una implicació del Govern molt clara en la creació d’institucions, i l’ensenyament i la cultura van ser fonamentals», relata la historiadora. Això explica el gran nombre de biblioteques públiques, com les de Valls i el Vendrell, i escoles que es van edificar. Aquestes últimes, «bastant espectaculars», defensa Vidal. De fet, només ens hem de  fixar en l’Escola Ramon Llull i l’Escola Milà i Fontanals, encara en actiu a Barcelona. Tot i que s’associï Barcelona al modernisme, a la ciutat «hi ha molts edificis noucentistes», conclou Vidal. Només els hem de buscar. I el llibre hi ajuda.

LLUÍS CASALS

Torre Amatller de Cabrera de Mar, edifici firmat per Josep Sala.