Històries de 'Joc de trons' (14): Humiliació i penitència

fcasals34932265 icult juego de tronos cersei160805174949

fcasals34932265 icult juego de tronos cersei160805174949

2
Es llegeix en minuts
Ernest Alós
Ernest Alós

Coordinador d'Opinió y Participació

Especialista en Escric, quan puc, sobre literatura fantàstica i de ciència ficció, ornitologia, llengua, fotografia o Barcelona

Ubicada/t a Barcelona

ver +

De reines a l'altura de la Cersei de ‘Joc de trons’ n'hi ha hagut moltes, encara que generalment hagin passat a la història com a sinistres manipuladores quan si es tractés de reis es lloarien les seves habilitats polítiques, o simplement la seva capacitat de rebentar caps d'enemics a cops de maça. Una d'elles és la visigoda Bruneguilda, filla d'Atanagild i reina franca, amb un historial que va fer que entrés amb el nom de Brunilda al ‘Cantar dels Nibelungs’.

Bruneguilda va fer de tot per assegurar el tron per al seu fill i el seu nét, va actuar diverses vegades com a regent de tots dos, va intercanviar innombrables intents d'assassinat amb la seva rival Fredegunda, que al seu torn havia liquidat la seva germana…  les intrigues a la cort dels merovingis són inacabables, tan intricades com les imaginades per George R. R: Martin. I, per a Bruneguilda, van acabar amb un suplici al costat del qual la passejada de la vergonya a què sotmeten Cersei sembla una innocentada de col·legi major. Als 70 anys, després de tres dies de turments, el fill de la seva rival la va exhibir muntada en camell davant tot el seu exèrcit, per ser després arrossegada fins a morir per un cavall, de la cua del qual van lligar la seva melena, un peu i una mà. 

Però sense arribar a aquestes pràctiques tan extremes tenim una altra passejada de dama a pèl, la de Lady Godiva, amb un 'peeping Tom' com a únic testimoni, i un altre episodi que acaba amb un monarca als peus de l'autoritat religiosa, com Cersei davant el Pardal Suprem. Es tracta de la humiliació de Canossa. El 1077, l'emperador Enric IV, enfrontat amb el Papa Gregori VII per la querella de les investidures, no té més remei que pelegrinar al castell de Canossa per demanar al pontífex que li aixequi l'excomunió. Tres dies ha de passar agenollat a les portes del castell mentre nevava, sense menjar i vestit amb un hàbit de sac i descalç. Va obtenir el seu objectiu, per incomplir després el seu compromís i venjar-se del Papa. Això sí, nomenat a un antipapa. Sense pirotècnia. 

En episodis anteriors...

1. Els murs d'Adrià, Trump i George R. R. Martin

2. Savonarola i el Pardal Suprem

3. Immaculats, geníssers i mamelucs

4. Casament vermell, sopar negre i venjança catalana

5. Sacerdots vermells, escots i Ahura Mazda

6. La Sansa de Santes Creus

7. Els corbs d'Odín

8. El cavaller de les flors d'Eduard II

9. Foc grec i foc valiri

10. Targaryen i Estuards, pretendents d'ultramar

11. És dur ser bastard

Notícies relacionades

12. La Guàrdia de la Nit, la Manxa, templers i legionaris

13. L'amant de la reina