CRÒNICA DE MÚSICA

2Cellos, herois del violoncel a Porta Ferrada

El duo croat va animar el festival de Sant Feliu de Guíxols amb les seves versions per a violoncel de famosos temes pop i rock

 

  / XAVIER CASAL

2
Es llegeix en minuts
Juan Manuel Freire
Juan Manuel Freire

Periodista

Especialista en sèries, cinema, música i cultura pop

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Dissabte a la nit, 2Cellos van començar la seva actuació al festival de Porta Ferrada amb un tema propi de cel·listes: el tango ‘Oblivion’, d'Astor Piazzolla, compost pel mestre argentí per a la banda sonora del film ‘Enrico IV’ de Marco Bellocchio. I van seguir amb una altra al·lusió cinematogràfica: ‘Gabriel’s oboe’, de Morricone per a ‘La missió’. Fins aquí tot contingut, sobri, clàssic, més enllà de la gran expressivitat escènica dels músics, en particular Stjepan Hauser.

El frenesí rítmic de ‘Where the streets have no name’ (U2) i, al final, la visió del mateix Hauser donant-se cops al pit com Tarzan ens recorda que aquest no és un altre clàssic concert de violoncel. L'aliat de Stjepan en tot això, Luka Sulic, ens convida durant una divertida introducció a “aixecar-nos i ballar”, “fer 'breakdance' a l'escenari” i “cantar les lletres, perquè nosaltres no ens les sabem”.

Així són ells: dos bons nois disposats a treure possibles teranyines del violoncel i demostrar als més joves (aquesta nit n'hi ha uns quants entre el públic) que amb aquest trasto es pot fer gairebé de tot. I que pot servir per lligar tant com una guitarra: Stjepan el va agafar durant tota la nit amb posat seductor i/o sexuat.

Per aixecar-se i ballar es va haver d'esperar una mica. La seva visió de ‘Viva la vida’ (Coldplay) és menys heroica que adusta, no apta per a vestidors de futbol. Van treure intensitat progressiva als seus violoncels elèctrics amb ‘Resistance’ de Muse, però les seves apropiacions de ‘The book of love’ (The Magnetic Fields via Peter Gabriel) i, sobretot, ‘With or without you’ (U2) van portar alguns dels assistents a un visible ensopiment.

OBRINT LA PORTA DE L'ESTADI

Notícies relacionades

El mateix Luka va saber reconèixer que Morfeu trucava a la porta: “¡És hora de despertar-se!”, va cridar abans de presentar ‘Human nature’ de Michael Jackson, cosida amb ‘Smooth criminal’, en què Stjepan va afegir la línia de baix d'un tercer clàssic de Jacko: ‘Billie Jean’. Ja hi havia gent dreta, encara que no fent 'breakdance'.

Amb l'entrada del bateria Dusan Krancj, allò es va convertir en el concert de rock d'estadi que Luka i Stjepan somien fer algun dia en, és clar, un estadi, com van reconèixer a l'entrevista amb EL PERIÓDICO. Nombroses referències a AC/DC (‘Thunderstruck’, ‘You shook me all night long’ o ‘Highway to hell’), intens rescat addicional de Jacko (‘They don’t care about us’), clàssics de Nirvana i Rolling Stones i, girant cap al pop-dance d'estadi, ‘We found love’, de Rihanna amb Calvin Harris. Per al bis, tot al contrari: ‘Fields of gold’ de Sting en versió ultrasuau. Dos violoncels entre extrems.