Mariza, el món en un fado

Després de recórrer a les essències a Fado tradicional (2010), Mariza ha tornat a obrir el focus a Mundo, el disc en què combina peces clàssiques del gènere amb composicions noves i acostaments a altres estils. Han passat cinc anys a causa de la seva maternitat, que, segons diu, impregna aquest cançoner. «He descobert una altra manera de sentir la vida», assegura la intèrpret lisboeta, nascuda a Moçambic, que actua avui al Festival de la Porta Ferrada, de Sant Feliu de Guíxols (22.30 hores).

Marisa dos Reis Nunes torna després d’un període de recolliment en què es preguntava «com seria estar de gira tenint un fill». Va estar dos anys sense fer recitals, fins que els va trobar a faltar. «Vaig arribar a oferir 140 concerts en un any, cosa que no tornaré a intentar. No tinc la mateixa edat ni les mateixes forces», explica la cantant, de 42 anys, per telèfon. Els recitals, diu, són «exercicis de neteja de l’ànima, dels dolors, els amors, la saudade», i per això es va decidir a recuperar-los. 

Control total

Control totalEs retroba amb Javier Limón, que fa vuit anys va produir un dels seus discos de més èxit, Terra. Subratlla que ella i només ella decideix repertoris i enfocament artístic, i assenyala que aquí els seus compositors amics li han fet «un vestit a mida». Així, ¿compondre fados del segle XXI és possible? «Sí, són fados moderns, tot i que necessiten temps per veure si es van convertint en fados de veritat». 

Les arrels fadistes segueixen allà a través de les tradicionals Maldiçao i Anda o sol na minha rua. «Són fados que sempre hi han sigut, no recordes com ni quan els vas sentir per primera vegada», explica. Hi ha un altre punt d’ancoratge, la guitarra baixa de Joel Pina, que va acompanyar durant tres dècades Amália Rodrigues. Un «accent històric» per part d’un músic «jove als 95 anys».

Veus femenines

Veus femeninesEl fado modern s’ha donat a conèixer en veus femenines: també tenim Mísia, Joana Amendoeira, Kátia Guerreiro, Ana Moura, Mafalda Arnauth... «El mercat internacional és ara més obert a les dones i no sé per què. M’agradaria entendre-ho», ironitza. A ella no només l’ha influït Amália Rodrigues. «I fadistes masculins com Carlos do Carmo, Alfredo Marceneiro, Artur Batalha o Fernando Mauricio».

Notícies relacionades

El #MeToo dels nens

Amb el peu esquerre

Caprichosa és una milonga del repertori de Carlos Gardel, i altres peces, com Alma, de Limón, la porten a uns contorns de cançó llatina. Ella relativitza les distàncies entre gèneres. «El meu estil es basarà sempre en la respiració fadista, això és com una pell, però la música és música i no entén de fronteres ni credos», argumenta. 

Mariza s’ha retrobat amb un circuit europeu de concerts pobre respecte al 2010 perquè, «amb la crisi, el primer a caure va ser la cultura», però avui serà a la Porta Ferrada, amb el seu quartet, que inclou un instrument aliè al fado, la percussió. «Sóc mig africana i té sentit per a mi». Serà «un concert animat, per cantar i sentir».