Gay Talese afronta la pitjor decepció de la seva vida

Gay Talese, un dels periodistes nord-americans més respectats i icònics no està gens content. El seu prestigi i rigor trontollen. El reporter de 84 anys, capaç d'investigar un tema durant mesos i mesos, per tenir la ratificació de ser un dels grans i més ben pagats, ha caigut en la trampa de no verificar prou les fonts. El seu pròxim llibre 'El motel del voyeur' que es publicarà el 12 de juliol neix amb la sospita que la font que utilitzava l'ha enganyat de mig a mig i així ho ha declarat el periodista que, disgustat, assegura no farà promoció d'un llibre que s'ha revelat, involuntàriament, més de ficció que no pas basat en la realitat.

El llibre de Talese segueix la història de Gerald Foos, el propietari d'un hotel a la localitat d'Aurora (Colorado) que va convèncer el periodista que durant anys havia espiat els clients a les habitacions, els havia enxampat en les seves circumstàncies més íntimes per al seu gaudi personal. I hi ha més, fins i tot havia sigut testimoni de dos assassinats, en un d'ells  juntament amb la seva parella, sense haver reaccionat públicament davant els fets. Talese va publicar un extracte del llibre a 'The New Yorker' i havia aixecat una enorme expectació pels seus detalls escabrosos, tant, que Steven Spielberg ja havia comprat els drets cinematogràfics sense esperar-se que sortís el llibre. No obstant, algunes dades no casaven i molts diaris, amb el 'Washington Post' (el diari que va revelar el Watergate) al capdavant van començar a investigar pel seu compte fins a demostrar, que tot i que Talese s'havia unit a Foos en la seva tasca de 'voyeur' (amb ànim estrictament periodístic), molt del que es relatava era fals.

Si ens creiem Foos aquest hauria mantingut la seva afició d'observador des dels anys 60, data en què va comprar l'hotel. També va crear una xarxa de passadissos i conductes de ventilació que permetien l'espionatge. No obstant, el motel no va ser seu ininterrompudament, Foos el va vendre el 1980 i no el va recuperar fins vuit anys després. Aquesta és una de les dades que Talese no va comprovar, ja que Foos assegurava que ell sempre havia estat al capdavant de la instal·lació hotelera. El propietari del motel durant aquest període ha assegurat que ell va tancar tot el circuit instal·lat per Foos a qui ha titllat d'"individu pervertit".

MENTIDES INVOLUNTÀRIES

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

En una entrevista a 'The Washington Post', un seriós Talese ha declarat; "Foos és un home totalment deshonest" i ha entonat un públic 'mea culpa': "Potser no he sigut prou bo, però juro, i ho faig de manera inequívoca i sense falsedat que mai em mentit sabent-ho: per a mi tot el que he explicat en aquest llibre era veritat". Amarg trago per al veterà periodista, que va deixar molts caps per lligar en la investigació i no va mostrar el seu rigor habitual. D'aquí ve que encara que els registres de l'hotel no coincidissin amb les dates que donava el falsari propietari, Talese sempre va trobar una explicació no del tot fundada per creure-les i no posar en qüestió la seva única font, Foos. Aquest murri s'ha reemborsat segons sembla una bona suma per la venda del seu diaris íntims, una de les matèries primeres del relat. 

La polèmica està servida. ¿Funcionarà el llibre a les llibreries fins i tot sabent que els detalls els aspectes més estremidors que s'hi expliquen han sigut inventats per un fabulador aprofitat? La resposta, després del dia 12, data enquè el nou llibre de Talese, la seva obra menys estimada, apareixerà a les llibreries.