Ladyfest, el pogo feminista

Estem acostumats, desgraciadament acostumats, a anar a festivals en què no actua ni una sola dona. I a altres en què a penes hi ha dones entre el públic. El Ladyfest Barcelona va demostrar aquest cap de setmana passat, com va fer l’any passat el festival de hip-hop feminista La Rima, que existeix un públic per a aquestes cites; un públic entusiasta, agraït, participatiu i que, per descomptat, transcendeix la militància feminista.

    El primer gran èxit del Ladyfest Barcelona no va ser de públic, sinó logístic. Instal·lar-se a la Nau Bostik, una fàbrica en desús al costat de l’estació de tren de La Sagrera, va ser un encert. És un espai immens amb zones a l’aire lliure i diverses naus semiobertes per ubicar-hi els diferents escenaris i, en el seu cas, una exposició d’art feminista. A destacar, en aquesta última, les peces tèxtils del Grup de Mitja Subversiva, resignificant una pràctica tan presumptament apolítica com és reunir-se per cosir i xerrar.

    

Però, ¿què passa en un festival on els protagonistes són tot dones? La primera resposta, com a espectador masculí, seria aquesta: res d’especial. Hi ha concerts més entretinguts que altres, com en qualsevol festival. Descobreixes grups que mereixerien més visibilitat, com Meconio, Las Odio i Las Ovarios; aquestes últimes van tocar en una de les festes prèvies al festival. I perceps que en l’èxit d’alguna sessió, com la de DJ Mini Ovni, hi influeix la forta identificació del públic amb el seu repertori; encara que és molt normal que t’excitin més les cançons que més bé  et representen. 

    Més enllà dels concerts, sí que va cridar l’atenció el contingut de xerrades, conferències i tallers. Ara que fins i tot els festivals teòricament alternatius són embut i motor de les pràctiques neoliberals més nocives, el Ladyfest és el més polititzat i contracultural que s’ha vist en molt de temps en aquesta festivalera ciutat. Aquí no es van presentar apps per augmentar beneficis, sinó que es va parlar de com recuperar l’espai públic, de com visibilitzar col·lectius minoritaris, de l’art com a bé comú...

I, atenció, es va conviure amb l’autocrítica. Divendres, el programa de ràdio feminista Sangre fucsia es va desplaçar des de Madrid per entrevistar a la Nau Bostik tres responsables del Ladyfest, i la seva primera pregunta va ser sobre l’absència d’activitats sobre sexualitat i desconstrucció del cos. Així va néixer un debat no previst que va empènyer el festival a reflexionar i prendre nota. Vaja, que no se’ls va retirar l’acreditació.

    A la barra de La Capsa es venia cervesa artesanal. Quan la demanaves, et preguntaven: ¿Loba o Lagarta? Eren els dos models de cervesa a la venda. I de les dues es van esgotar existències abans que sortís la veneçolana Isamit Morales. Llàstima, perquè la seva explosiva sessió de global bass era de les que exciten i disparen el consum d’alcohol. Música d’alt voltatge i potents baixos, tan ballable que a la mateixa Isamit li van saltar unes quantes vegades els auriculars mentre desenvolupava lliurement les seves coreografies.

   

Notícies relacionades

Quedem un dia a Can Batlló

La guajira de Sant Gervasi

 L’eufòria per tot el que s’ha aconseguit aquests dies al Ladyfest es va poder veure en el set final del valencià Underground Female Collective: drum’n’bass del bèstia. I aquesta eufòria es va barrejar també amb problemes d’última hora com la cancel·lació del vol de l’anglesa Lesley Woods, que va obligar a traslladar la seva actuació a diumenge. La infinitat d’anècdotes i vivències acumulades donaria per a un cicle de conferències. De fet, de la taula rodona sobre autogestió feminista sortirà una memòria perquè qui ho vulgui  pugui posar en pràctica algunes de les experiències compartides allà. 

    A diferència de molts festivals, en un Ladyfest els coneixements no són un secret que es guarda a pany i forrellat, sinó un tresor a compartir. Costa de creure que amb tot el saber acumulat, amb l’èxit de públic obtingut, amb les amistats i idees que deuen haver sorgit aquests dies i amb la quantitat de dones que han anat per primera vegada a un festival d’aquest tipus, no se’n celebri un altre a Barcelona. El 2017, el 2018 o quan sigui.