Charles Aznavour: "El meu plaer més gran és la meva feina"

El 22 de maig va complir 92 anys i aquest dissabte de reflexió alçarà la seva veu al festival Jardins de Pedralbes. Charles Aznavour. Parisenc d'ascendència armènia. Mite universal. No només representa la conjunció perfecta entre el romanticisme de la cançó melòdica i la veracitat de la 'chanson' d'autor. De la mateixa manera que abans de destacar per si mateix va escriure per a Édith Piaf, una vegada consagrat va compondre molts dels 'hits' pop que van encimbellar les estrelles de generacions posteriors. Ambaixador incombustible de la cançó francesa, que ha gravat també profusament en castellà, italià, alemany, portuguès, anglès… Precisament la seva cançó 'For me formidable' va tenir un recent 'revival' via Hollywood. El cronista de La Bohème parisenca, l'autor de 'Venècia sense tu', desmunta tòpics sobre la seva llegenda i confessa que la inspiració no resideix en cap lloc concret.

¿Què va representar actuar al Liceu, just ara fa dos anys, després de tant de temps sense visitar-nos? No havia tornat des de molt abans d'aquell concert, i això que al principi de la meva carrera venia a cantar a Barcelona molt sovint. Guardo un record immortal d'aquella nit, la bellesa de la sala i la calor amb què el públic em va rebre. Fins al punt que la seguretat del teatre ens va haver d'escortar a la sortida davant l'entusiasme desbordant de la gent.

Llavors vostè acabava de complir 90 anys i semblava que seria l'última oportunitat de veure'l a Barcelona. ¿S'ha plantejat alguna vegada deixar els escenaris? Per més que em facin aquesta pregunta la resposta sempre és la mateixa: “NO". Vaig dir fa temps que no ho deixaré i ho he complert. I avui ho repeteixo: ¡tornaré mentre el meu cor palpiti! Mentre mantingui les capacitats no abandonaré el meu públic. És una cosa que necessito, perquè el meu plaer més gran és la meva feina. ¡I em fa feliç veure que el públic sempre hi és!

L'any passat va publicar un nou disc, 'Encores'. ¿Cantarà alguna de les seves cançons al festival Jardins Pedralbes? M'agrada decidir a l'últim moment el repertori definitiu i l'ordre en què el canto. Segurament inclouré alguna d'aquestes peces noves, però sempre m'intento adaptar a les preferències de cada públic. Per exemple, a Rússia no puc ometre 'Les deux guitares' o 'Une vie d’amour', o en els països anglosaxons no puc deixar de cantar 'She'…

¿Hi ha algun racó de Barcelona al qual li agradaria escapar-se alguna vegada que vingués amb temps? M'agrada passejar per la ciutat i observar la gent, la seva manera de viure, parlar, estimar. El que busco és inspiració i se'n troba a tot arreu. No necessito escapar-me a un lloc concret per trobar-la.

¿Li interessa la música francesa actual? La música m'interessa en si mateixa. En cada país intent descobrir artistes, seguir les novetats i conèixer-ne les creacions. M'encanta escoltar les meves cançons adaptades per joves artistes, sobretot quan les fan d'una manera diferent de la meva. Entre les noves generacions existeixen artistes amb moltíssim talent, i col·laborar amb alguns d'ells ha sigut per a mi un autèntic plaer: gent com ZAZ o Benjamin Clementine.

¿Com de formidable li sembla Stromae? Em sembla molt bé.

Recentment deia en una entrevista: “No serveix de res, la vanitat” ¿Sempre ha pensat igual? Els diners mai han sigut una font de motivació per a mi. El que em motivava i continua motivant-me és l'amor que sento pel meu ofici. Durant la meva infància, venint d'una família d'emigrants, no teníem gairebé res. És clar que al principi, quan vaig començar a guanyar diners, vaig tenir ganes de tenir les coses que no havia tingut mai, però de seguida em vaig adonar que l'amor dels meus pares i la meva família és l'únic que compta. Ni la celebritat, ni les coses materials, ni el poder et donen la felicitat. La verdadera riquesa és fer el que un desitja i estar envoltat de la gent que t'estima.

¿Alguna vegada ha imaginat com seria la seva vida si hagués sigut una persona anònima? La meva vida seria la mateixa, treballaria de la mateixa manera des del matí fins a la nit.

¿Segueix escrivint gairebé diàriament? Sí. Quan tinc un moment lliure, escric: amb bolígraf sobre un full blanc, gargotejo amb un llapis, o escric laboriosament sobre el meu mini Ipad o el meu ordinador. El lloc no té importància. El que compta és tenir una idea, un tema i voluntat.

¿El seu projecte més imminent és un llibre, un disc…? En aquest moment estic concentrat sobretot en les meves gires internacionals. Entre concert i concert, treballo sobre l'espectacle 'My Paris', que està basat en la història de Toulouse-Lautrec, que recentment s'ha estrenat a Nova York i ha tingut molt bones crítiques, especialment al 'New York Times'. A més a més treballo sobre un altre espectacle i un nou àlbum, i sempre em vénen noves idees de llibres.

¿Ha rebutjat moltes ofertes per tornar al cine? Sí, perquè ja no tinc la mateixa facilitat per aprendre'm els textos. Hi ha molts actors que llegeixen els seus diàlegs o que porten orelleres, i se'ls dóna molt bé, però jo no em sentiria còmode fent-ho així. Per això he decidit no acceptar nous papers. 

Notícies relacionades

Un mite en sabatilles

Blur no té ningú que els canti

Entre el públic que va assistir al Liceu estava Raphael. ¿Vostè als anys 60 coneixia la versió que ell va fer de 'La mamma'? Sí, és clar, i m'agrada molt. Com també la seva versió d'una altra de les meves cançons, 'Le toreador'. ¡Raphael és un gran cantant!

¿Quina importància creu que tindrà el recent reconeixement del genocidi armeni per part d'Alemanya? És un exemple d'honestedat en relació amb la seva història. Des de fa temps, Alemanya compleix el seu deure sobre la memòria de la Shoah i avui persevera en la seva feina al reconèixer el genocidi armeni. Això és encara més valent, sabent de la seva implicació en els esdeveniments ocorreguts a Turquia, i reconeix la seva part de responsabilitat. Espero que els Estats Units i Israel siguin els següents, així com Turquia, i facin prova de tanta saviesa i honestedat cap a la història.