Imponent 'Missa' de Bernstein a l'Auditori

Paraules majors. La monumental Missa de Leonard Bernstein, l’última de les seves tres grans obres corals, va tancar amb resplendor aquest cap de setmana la temporada de l’OBC. Els músics de la simfònica barcelonina han arribat al final de curs mostrant un excel·lent estat de forma, dintre de la seva cada vegada més positiva evolució, i és una llàstima que una malaltia hagi impedit que el seu titular, Kazushi Ono, els pogués dirigir des del podi. El britànic Clark Rundell, especialista en l’obra del genial i versàtil compositor nord-americà, va assumir amb èxit la responsabilitat de substituir-lo enfrontant-se al complex encaix d’una gran orquestra amb les corals Lieder Càmera, Madrigal, Cor de Teatre i Cor Infantil Amics de la Unió.

Un total de 270 intèrprets en escena van donar resposta a les exigències de l’eclèctica, tot i que excessiva, partitura de l’autor, que requereix la presència d’una formació àmplia completada en aquesta ocasió per joves músics de l’Esmuc. L’afegit d’instruments de rock, teclats, percussió i d’un destacat solista en el paper de celebrant (el brillant baríton William Dezeley, de gran expressivitat vocal i dramàtica), a més a més de la del nen solista Bernat Rosés, van arrodonir el repartiment de la producció d’una obra poc convencional que fon l’espiritualitat dels components litúrgics amb la música popular d’arrel americana de la qual es nodreixen els grans musicals de Broadway.

PUNTS FORTS PER A L’ÈXIT

Notícies relacionades

Blur no té ningú que els canti

L’‘Abril’ canvia el seu dia de publicació al dissabte

La sàvia barreja d’estils –del cant gregorià, al jazz, el gòspel, el rock–, un simfonisme fàcil de pair, amb referències a Beethoven i Mahler, i una teatralitat marca de l’autor de West Side Story, són els punts forts d’aquest impressionant còctel musical. La peça de gairebé dues hores va sorgir d’un encàrrec que Jacqueline Kennedy va fer a l’autor el 1971 per inaugurar el Kennedy Center de Washington.

A Barcelona va sonar d’allò més bé, superant la dificultat d’una discreta amplificació. Va ser extraordinària l’actuació del baríton, però no van resultar menys lluïdes les intervencions dels solistes dels cors i l’orquestra. La força de la tradició coral catalana va aparèixer amb nitidesa en aquest concert, així com l’eficàcia de l’escenificació dels moviments i accions dels membres del Cor de Teatre. El nen Rosés va simbolitzar, amb el seu cant, l’abraçada de pau final. Inoblidable vetllada.