El Prado explora el misteri d'El Bosc

«El Bosc és un pintor que aconsella humilitat a qui l’estudia, és un pintor del qual encara queda molt per fer i per saber». Ho afirma Miguel Falomir, director adjunt del Museu del Prado arran de l’exposició que la pinacoteca madrilenya dedica al geni flamenc en el cinquè aniversari de la seva mort. I és que tot en El Bosc és pur misteri. Poc se sap de la seva vida, encara menys de la cronologia de les seves obres i és limitada la comprensió de les seves peces, plenes de criatures impossibles que han donat lloc a les teories més inversemblants: des de la seva pertinença a la secta herètica dels adamites fins a l’alquímia com a font. Encara que, amb tot, el misteri més gran és l’atribució de les seves pintures. Una cosa complicada tenint en compte que no les firmava i que només es conserva un document relatiu a les obres: l’encàrrec que li va fer Felip el Bell d’un Judici final desaparegut. Amb aquest panorama, la discussió, acadèmica, sobre tres obres atresorades pel Prado i posades en qüestió pel Bosch Research and Conservation Project, comitè científic creat a Holanda amb motiu de l’efemèride, van centrar ahir la presentació de la mostra.

ARGUMENTS

Els experts del Prado «respecten», va afirmar Miguel Falomir, la conclusió del citat comitè sobre la no autoria d’El Bosc de 'L’extracció de la pedra de la bogeria', 'Les temptacions de Sant Antonio Abat' i 'La taula dels pecats capitals', però no la comparteixen. Així que tocava refutar l’opinió holandesa amb més estudis. I la pinacoteca ho va fer. Primer desarmant els arguments d’índole científica i documental; després, els estilístics. Per als primers, Falomir va invocar a la dendrocronologia i els pigments. Tots dos es corresponen amb les dates amb què treballa El Prado i encaixen amb els anys de producció d’El Bosc, no amb dates posteriors com argumenten els holandesos. Sobre les proves documentals només hi ha un escrit al qual agafar-se: el 'Comentario de la pintura' de Felipe de Guevara, que resulta confús i no aclareix, com el Bosch Research esgrimeix, que 'La taula dels pecats capitals' sigui una còpia.

    «La tècnica deixa ben clar que és un bosc. Ningú que no fos El Bosc és capaç de fer una composició com aquesta. Ningú. Ni Brueghel», va defensar Pilar Silva, experta en el tema i comissària de l’exposició. L’afirmació feia referència a 'La taula dels pecats capitals', però serveix per a les altres dues obres qüestionades, de les quals Silva va refutar detalladament tots els aspectes que s’han posat en entredit per arribar a la mateixa conclusió: «El museu manté l’autoria de les obres perquè no hi ha res que indiqui el contrari». Per demostrar que no es tracta d’«immobilisme o de defensar a capa i espasa la col·lecció», Falomir va recordar la reatribució feta recentment de La infanta Margarida, que ha passat del pinzell de Velázquez al de Martínez del Mazo.

    Aclarides les posicions, les tres peces en qüestió pengen com a atribuïdes a El Bosc en la magna exposició, patrocinada per la Fundació BBVA, que reuneix 21 llenços i vuit dibuixos –això suposa un 75% de la producció del flamenc– i que porta per nom El Bosc. L’exposició del V centenari (des de dimarts fins a l’11 de setembre vinent). Es tracta de la mostra més gran realitzada sobre l’artista. No en va, a Espanya hi ha la col·lecció d’originals més nombrosa d’El Bosc, col·lecció que deu la seva existència a Felip II, que sentia fascinació pel pintor flamenc i va intentar aconseguir tantes peces seves com va poder.

ORDRE TEMÀTIC

A més a més de les sis obres del Prado ('El jardí de les delícies', 'L’adoració dels Reis Mags', 'El carro del fenc', més les tres citades), la mostra reuneix també altres peces capitals com el 'Tríptic de les temptacions de Sant Antonio Abat' de Lisboa, les 'Visions del més enllà' de Venècia i el dibuix de l’'Home arbre', una joia custodiada a Viena. Relleus, gravats, miniatures i pintures d’altres autors que contextualitzen l’ambient en què El Bosc va crear completen l’exposició.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

    En total, mig centenar d’obres que segueixen un ordre temàtic davant la impossibilitat de filar una cronologia. Ja que poc se sap de la vida del geni més enllà que va créixer, va crear i va morir a Den Bosch i que va abandonar el seu nom, Jeroen van Aeken, pel de la ciutat. Al centre de l’exposició regna 'El jardí de les delícies' acompanyat de les seves radiografies i reflectologies, una manera d’evidenciar que abans d’organitzar la mostra, El Prado ha dedicat dues dècades a l’estudi de les peces i a la seva restauració.

    L’exposició arriba amb un documental de José Luis López Linares, 'El Bosco. El jardín de los sueños'; un còmic creat per Max, 'El tríptico de los encantados', i una prolongació de l’horari a més a més de la recomanació de comprar l’entrada per anticipat. És la fascinació per El Bosc (i les cues que genera).