Tots els colors d'Aute

Luis Eduardo Aute va dir al Palau que havia compost més de 400 cançons en 50 anys de carrera i, encara que no va procedir a cantar-les totes, potser no va ser per falta de ganes. Per a ell, un recital no és aquell esdeveniment social lleuger en què un mira el rellotge pensant a quin restaurant anirà a sopar, sinó una cosa més compromesa. I encara més tractant-se d'un repertori antològic, que aspira a recórrer "les cançons de tota una vida", com va anunciar el cantautor.

Així que la 'Gira luna', que va obrir el festival Guitar BCN, va brindar una generosa mostra de tots els colors d'Aute. Oferint-lo primer com a creador plàstic en el documental 'Vincent y el giraluna', i condensant després el seu repertori en 34 cançons. Tres hores i mitja de trànsit per les seves estacions poètiques, sentimentals, libidinoses, metafísiques. Amb un Aute amb la veu en bona forma, reafirmant la seva transcendència en el cànon de la cançó d'autor.

Va començar brindant la seva veu despullada a 'Me va la vida en ello' i, ja acompanyat per la seva banda, dirigida per la guitarra de Tony Carmona, va anar movent-se cap enrere i endavant en el temps, combinant les inflexions diàfanes ('De paso') amb els ecos remots ('Rosas en el mar'), els exotismes ('Hafa café') i el desemparament amb 'tempo' de blues ('Dos o tres segundos de ternura'). Adoptant el català al dirigir-se al públic de Barcelona: "Aquesta estimada ciutat on em sento a casa". Un Aute disposat a la comèdia romàntica ('Slowly', amb la veu de Cristina Narea) i a cantar a la sensualitat i més enllà. "Masturbar-se és l'acte d'amor perfecte", va assegurar a l'abordar 'Dentro'. Després vindrien 'No te desnudes todavía' i 'Mojándolo todo'.

ACCENTS D'HUMOR

Notícies relacionades

L'essència d'Aute

Blur no té ningú que els canti

Tornant el gest de l'homenatge 'Giralunas' (2015), va acollir tres convidats. 'Las cuatro y diez' va sonar en català, en frugal aliança amb les veus d'Els Amics de les Arts. No va ser l'única cançó en aquesta llengua: Aute va incorporar la inhabitual 'Somnis de la plaça Rovira'. A 'Prefiero amar' hi va haver lluïment de Miguel Poveda, culminant-la i portant-la a un estadi inèdit de temperament. I a 'Una de dos', humor i companyerisme amb Estopa, parella de qui va dir que celebrava la seva actitud vital "en aquests temps de claustrofòbia".

En contrast, l'Aute més ascètic, cohenià, a soles amb els arpegis de la seva guitarra a 'De alguna manera' i 'Anda'. Sense presses. "Se m'ha oblidat dir-vos que el concert dura sis hores i quart", va fer broma. No va arribar a tant, però tenint encara al tinter monuments com 'Sin tu latido', 'Cada vez que me amas' o 'La belleza', ¿com donar-lo per acabat? Més enllà de mitjanit, un 'Al alba' d'ultratomba, cantat 'a cappella', i un bis amb 'De la luz y la sombra' i 'Albanta', fonent les seves estrofes d'anhel i llibertat amb la nit.