Benvinguts a la 66a edició de la Berlinale

'¡Ave, César!', dels germans Coen, inaugura aquest dijous el primer dels grans festivals europeus de cine

 

  / UNIVERSAL PICTURES

4
Es llegeix en minuts
Nando Salvà

Entre els grans festivals de cine europeus, la Berlinale no només és el primer de l'any; també és el més fred (el calendari obliga), el més auster (ni rastre aquí dels excessos de Cannes i Venècia), el més polititzat i el més ben organitzat. En altres paraules, Alemanya en estat pur. En la seva 66a edició, que comença aquest dijous amb la projecció d''¡Ave, César!'la programació del certamen ofereix una col·lecció de trets distintius que aquí detallem. 

UN GRAPAT D'ESTRELLES MAL REPARTIDES

S'ha dit que aquest any la Berlinale anirà escassa d'estrelles, però no és cert; és només que estaran gairebé totes concentrades en unes quantes alfombres vermelles. '¡Ave, César!', sàtira sobre el Hollywood clàssic firmada pels germans Coen, portarà aquesta nit al certamen George Clooney, Channing Tatum, Josh Brolin i Tilda Swinton; divendres passaran per aquí Kirsten Dunst, Michael Shannon i Sam Shepard a bord de 'Midnight special', ciència-ficció a mig camí entre John Carpenter i Steven Spielberg a càrrec de Jeff Nichols; 'Alone in Berlin', drama sobre les lluites contra el nazisme que suposa el debut darrere de la càmera de l'actor Vincent Pérez, inclou en el seu repartiment Emma Thompson i Daniel Brühl, i, gràcies a l'estrena de 'Maggie’s plan', els fotògrafs envoltaran de flaixos Julianne Moore i Greta Gerwig.

UNA SÈRIE D'ANOMALIES

A l'escollir les seves pel·lícules a competició, els festivals se solen regir per una sèrie de normes no escrites. Aquest any la Berlinale n'ha passat per alt unes quantes. 1. En general, entre tres i cinc títols a concurs solen ser pel·lícules locals, però aquest any només una producció alemanya aspira a l'Ós d'Or: '24 semanas', sobre una parella que es planteja l'opció de l'avortament al descobrir que el seu futur fill tindrà síndrome de Down. 2. La presència del documental en els concursos festivalers sol ser esporàdica, i per tant és destacable que aquí aquest any n'hi hagi dos: 'Zero days', de l'oscaritzat Alex Gibney, que s'endinsa en el món del ciberespionatge, i 'Foc al mar', en què l'italià Gianfranco Rossi visita Lampedusa per explicar la història de la via d'entrada d'immigrants més important a Europa. 3. Els metratges excessius compliquen les agendes de programadors i periodistes i, per tant, les pel·lícules de més de quatre hores no són habituals. Aquest any el concurs inclou 'A lullaby to the sorrowful mystery' (foto), del filipí Lav Diaz, de 486 minuts. Sí, més de vuit hores. Obra monumental per definició, aquesta aproximació al líder revolucionari Andres Bonifacio és favorita des d'ara mateix a l'Ós d'Or.

ART QUE ES MIRA EL MELIC

Art que es mira el melic. Segurament fruit de la casualitat, en la programació abunden obres que s'acosten a la vida i miracles d'artistes per meditar sobre la creació mateixa. La competició inclou 'Genius', retrat del llegendari editor literari Max Perkins amb unes escenes per on transiten figures com Thomas Wolfe, Ernest Hemingway o F. Scott Fitzgerald. A 'Miles ahead', Don Cheadle fa doblet davant i darrere de la càmera per homenatjar el mític trompetista Miles Davis; el britànic Terence Davies presenta el drama 'A quiet passion', en què recorda la turmentada poeta Emily Dickinson, i 'Campo a través' és l'intent del director artístic de La Fura dels Baus, Pep Gatell, de submergir-se al Mugaritz, prestigiós restaurant liderat per Andoni Luis Aduriz. No cal, per cert, buscar més llargmetratges espanyols a la Berlinale. No hi són.

DIVERSES REFLEXIONS URGENTS

Notícies relacionades

Diverses reflexions urgents. La Berlinale va néixer amb la mirada posada en el món que l'envoltava (ho va fer en plena guerra freda, com a instrument de propaganda aliada), i allà l'ha mantingut. La seva programació, doncs, mai oblida el compromís social i polític. Aquest any el bosnià Danis Tanovic presenta a concurs 'Mort a Sarajevo', que explora les pors i els dilemes morals que arrasen Europa; a 'Soy Nero', l'iranià Rafi Pitts parla de migració des de la frontera entre Mèxic i els Estats Units, i 'Hedi' és una història d'amor situada a la Tunísia postprimavera àrab. I a '¿Què envaïm ara?', el divertit reporter Michael Moore visita diferents llocs del món per comprovar que bé que es viu fora dels Estats Units. Geni i figura.

ALGUNS AUTORS AMB ACCENT DIVERTIT

A falta de cine alemany, el certamen s'ha bolcat en el francès. Ni més ni menys que tres pel·lícules franceses formen part de la Secció Oficial i entre elles sens dubte destaca 'L’avenir', en què l'autora de drames exquisits Mia Hansen-Love fixa la mirada en una dona (Isabelle Huppert) que s'embarca en una nova vida després de la fugida del seu marit. A més, el veterà André Téchiné explora tensions adolescents a 'Quand on a 17 ans', i l'abans 'enfant terrible' Dominik Moll estrena 'Notícies del planeta Mart', en què barreja humor negre i surrealisme per parlar de l'ardu negoci de ser pare. I per completar el pòquer de talents europeus, Thomas Vinterberg arriba des de Dinamarca amb 'La comuna', sobre un grup de 'hippies' setanters. Les pel·lícules de Vinterberg no solen marxar dels festivals amb les mans buides. ¿Li farà sentir enyorança a Meryl Streep, presidenta del jurat?