Maria Antònia Oliver, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

El president d'Òmnium, Jordi Cuixart, destaca que el guardó té un deute històric amb les intel·lectuals dels Països Catalans

Després de rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, l’escriptora Maria Antònia Oliver ha assegurat que ha rebut una injecció d’energia. / R. CUGAT / VÍDEO: ACN

1
Es llegeix en minuts
ERNEST ALÓS / BARCELONA

L'escriptora i traductora mallorquina Maria Antònia Oliver (Manacor, 1946) és la guardonada amb el 48è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, concedit per Òmnium Cultural. Oliver només és la quarta dona que ha rebut el premi en el seu gairebé mig segle d'existència. "Tenim el deure històric de corregir aquesta anomalia", ha argumentat el president de l'entitat, Jordi Cuixart, que ha destacat, a més dels vessants social i feminista de la premiada, la seva condició de mallorquina. "La nació no l'entenem si no és completa, i quan parlem de nació parlem de Països Catalans", ha afegit Cuixart.

Maria Antònia Oliver, integrant de la generació dels 70 juntament amb noms com Maria Aurèlia Capmany, Montserrat Roig o Carme Riera, deixebla en l'ensenyament secundari d'Aina Moll, ha intentat durant tota la seva carrera utilitzar amb naturalitat el seu català de Mallorca, l'oral i l'après a les rondalles mallorquines, en gèneres com la novel·la negra, eròtica o fantàstica. Va ser integrant del col·lectiu Ofèlia Dracs.

Notícies relacionades

Des dels seus primers llibres de tema mallorquí, 'Cròniques de la molt anomenada ciutat de Moncarrà' (1972) i 'El vaixell d'iràs i no tornaràs' (1976), Oliver es va seguir introduint en la novel·la negra (amb títols com 'Estudi en lila'), novel·les com 'Joana E.' i obres teatrals com 'Negroni de ginebra'.

Oliver ha traduït al català autors com Virginia Woold, Italo Calvino, Mark Twain, Stevenson i Melville.