Víctor del Árbol: "Sota l'aparença de normalitat hi ha un altre món"

 –Ahir a la nit no va ser gaire explícit sobre què és Antes de casi todo . 

 -Una cosa és l’argument i una altra de diferent l’estructura profunda, la intenció. Es desenvolupa en una nit. De l’ocàs fins que es fa de dia, de la Corunya a la Costa de la Mort. Es troben dos personatges, Germinal Ibarra, un policia veterà que ha decidit que aquella nit se suïcidarà, i Eva Mahler, o Paola, que està agonitzant, s’aferra a la vida i només li vol explicar a ell què ha passat. ¿La intenció? Una pregunta que em vaig fer: si som el que som perquè no podem ser una altra cosa, o si és que realment som el que som perquè no ens atrevim a ser una altra cosa. Per ser el que vols has de decantar el que has sigut, i la majoria de la gent no n’està capacitada. El passat ens pertany i el convertim en un relat, en una ficció. Si vols ser el que vols ser has de reconèixer totes aquestes mentides. 

 

 –¿Aquest premi pot ajudar a fer que tingui a Espanya l’acollida que ja té a França? 

 - Els premis que he rebut a França sempre han sigut de gènere, el Polar, el que m’ha situat en un target , en què m’he sentit còmode perquè va més enllà de la novel·la negra. Ara tindré més visibilitat per arribar al gran públic com vull arribar-hi, com a escriptor. 

 

 –¿Vostè també té una certa tendència a la frase lapidària, a la sentència? 

 - Acabes escrivint tal com penses. No sé si per la meva formació com a seminarista. Tinc certeses i les intento formular d’una manera clara i concisa. Però el que no sóc és admonitori. Sí, sóc una persona de frases contundents. Sempre intento trobar un concepte: Som el que som perquè venim d’on venim . Bé: quina reflexió hi ha darrere d’això. 

 

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

 –Què l’ha marcat més, ¿haver sigut seminarista o policia? 

 -Em va marcar més l’època del seminari, em va deixar una visió de la condició humana. El meu temps a la policia em va deixar una visió, molt crítica, de com funciona el món, la llei, el poder. Entens que sota l’aparença de normalitat hi ha un submón.