LLANÇAMENT DISCOGRÀFIC

Així sona el nou disc de Coldplay

Repassem, cançó a cançó, l'esperat i potser últim àlbum en molt de temps de la banda pop britànica, 'A head full of dreams'

Arriba el primer videoclip d’’A head full of dreams’. / COLDPLAY

4
Es llegeix en minuts
Juan Manuel Freire
Juan Manuel Freire

Periodista

Especialista en sèries, cinema, música i cultura pop

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Quan arribes a baix de tot, l'únic camí és cap amunt. I després de firmar el seu disc més melancòlic amb 'Ghost stories' (2014), Coldplay ofereixen des d'aquest divendres, any i mig després, el negatiu feliç d'aquella obra sobre la ruptura de Chris Martin amb Gwyneth Paltrow.

Lluminós ja des del títol, 'A head full of dreams' és un homenatge a la pau i la felicitat (al voltant del món) amb alguna balada pianística a l'estil Coldplay de vella escola, però també ritmes disco, flirtejos amb el hip-hop i, en general, molta benvinguda lleugeresa.

Produïts pel seu habitual Rik Simpson i el duo noruec Stargate –els crèdits del qual inclouen 'hits' de Katy Perry i Beyoncé, aquesta convidada a la festa, per cert–, els de Chris Martin s'han desmarcat una mica de la tristor en un àlbum que connecta amb l'hedonisme de 'Mylo Xyloto' (2011) i l'esperit en realitat conciliador de 'Ghost stories'.

¿El comiat del grup de l'activitat discogràfica, per un cert temps? Això semblava insinuar Chris Martin amb unes declaracions a la BBC: “És la setena cosa que llancem, i des del nostre punt de vista, és com l'últim llibre de Harry Potter o una cosa així”, va dir al presentador Zane Lowe. “No significa que no hi hagi d'haver una altra cosa alun dia, però això és el final d'alguna cosa”.

A sota, repàs cançó-a-cançó de l'àlbum que podrà descobrir-se en directe a l'Estadi Olímpic Lluís Company els dies 26 (entrades esgotades) i 27 de maig del 2016.

'A HEAD FULL OF DREAMS'

El tema titular i inicial arrenca amb sons ambient per introduir ràpidament una línia de baix galopant pròpia de Giorgio Moroder. Després arriben elements més habituals, com una guitarra amb 'reverb' presa prestada de The Edge i un càntic preparat per a estadis.

'BIRDS'

El pols animat es manté i fins i tot accelera en aquest tall superpop. Sembla el resultat d'una escolta compulsiva d''Under the cover of darkness', de The Strokes; a l'altura de la tornada, sembla que Chris vagi a entonar aquell “dooon’t gooo thaaat waaay”. Però no, no és 'cover' del tot.

'HYMN FOR THE WEEKEND'

El títol és molt EDM i suposa la seva segona col·laboració amb Avicii, que aporta programacions, però en realitat estem davant d'una cançó de producció R&B amb la presència de la reina del gènere, Beyoncé. Sobre l'amor com la droga més potent.

'EVERGLOW'

¿La primera badada d'un disc fins llavors entre els més entretinguts del grup? Aquesta balada de piano “sobre l'espurna duradora d'una relació”, en paraules de Martin, amb participació (molt subtil, a penes audible) de la seva exdona, a la qual sentim cantar més clarament en pel·lícules com 'A duo' i 'Country strong' o la sèrie 'Glee'. Coldplay amb pilot automàtic.

'ADVENTURE OF A LIFETIME'

Si 'Everglow' parla d'una parella amiga malgrat la ruptura (o el “desacoplament conscient”, com van dir ells), el primer 'single' del nou disc parla dels cims emocionals d'una relació acabada d'estrenar: “Tu em fas sentir viu una altra vegada”, canta Martin en la tornada d'aquesta deliciosa aventura disc-rock amb guitarres afro; la seva millor cançó en anys. A sota, el vídeo, una bogeria primat.

'FUN'

En una altra defensa del “desacoplament conscient” i la ruptura amistosa, Martin canta a una examant: “¿Però potser no ho vam passar bé? / Tampoc diguis que tot va ser una pèrdua de temps”. Amb emotius arpegis de guitarra i grans segones veus de la diva pop sueca Tove Lo, es veu venir com un 'single' clar i imminent.

'KALEIDOSCOPE'

Fa vuit segles, el poeta sufí i místic Rumi es va avançar a Pixar i 'Del revés' quan va donar aparença antropomorfa a les emocions a la seva obra 'La casa de convidats': “Aquest ésser humà és una casa de convidats / Cada matí una nova arribada”. Coldplay incorpora aquí el poeta Coleman Barks recitant aquesta obra, i també Barack Obama entonant 'Amazing Grace'. Cert desconcert.

'ARMY OF ONE'

“El meu exèrcit d'un lluitarà per tu”, canta Martin en aquesta espècie de 'Army of me' (Björk) amb millors puces i base més hip-hop que electro-industrial. Inclou el tema ocult 'X marks the espot', de la qual sembla plagiar la producció (o potser és un homenatge) el 'Swimming pools (Drank)' de Kendrick Lamar.

'AMAZING DAY'

Notícies relacionades

Després del rampell gairebé 'boom bap' del tema ocult, Coldplay torna a la seva manera per defecte: la balada de piano de ritme melancòlic en cert crescendo, sense experiments. Sense inspiració: 'Amazing day' no és 'Perfect day' (Lou Reed), ni tan sols 'Beautiful day' (U2).

'UP&UP'

Aquest àlbum potser final de Coldplay té un cert aire de foto de família: hi canta l'exdona; hi canten segons, sembla, els fills de tots dos i la filla de Beyoncé… I canta la nòvia actual de Martin, l'actriu Annabelle Wallis, convidada a aquest tema final amb rastres dels Primal Scream gospelians, en part per la presència de la veterana corista Merry Clayton. Tercer convidat: Noel Gallagher (ex-Oasis) a la guitarra. Per desgràcia, 'Up&Up' és una mica inferior a la suma de les seves parts, sense ser una gran baixada.

Temes:

Coldplay Música