Spielberg: "Estem tornant a la guerra freda"

De tots és conegut l'interès de Steven Spielberg pel cine històric, sobretot el que es refereix a la segona guerra mundial, amb obres cabdals com 'Salvar al soldado Ryan'. No obstant, va ser la guerra freda la que va marcar la seva vida. Des de casa seva, a Arizona, veia com s'enlairaven els B-52 en direcció a la Bahía Cochinos a Cuba. “La crisi dels míssils de Cuba va ser la que va exacerbar les meves pitjors pors, estava segur que el món s'acabava", recorda ara el director en la nostra trobada a Nova York. Aquells records, i les històries que li explicava el seu pare, enginyer de General Electric, són els que el van motivar a dirigir 'El puente de los espías', basada en la història de l'espia soviètic Rudolf Abel (Mark Rylance), capturat pel Govern nord-americà, i l'advocat James B. Donovan (Tom Hanks), que va actuar en defensa seva i va negociar el seu intercanvi pel pilot nord-americà Francis Gary Powers.

¿Quines històries li va explicar el seu pare?

Me'n va explicar moltes, però la que em va deixar més impressionat va ser quan va visitar la Unió Soviètica als anys 60 representant General Electric en un intercanvi del programa espacial. L'avió U-2 que pilotava Francis Gary Powers, que havia sigut abatut feia uns mesos, estava exposat a Moscou i el meu pare volia veure i fotografiar-ne les restes. Igual que molts altres, feia cua per veure'l quan un coronel soviètic i un grup d'homes de paisà, que va assumir que eren del KGB, se li van acostar cridant-li: "Mira el que el teu país ens està fent". Però el més interessant és que no m'ho va explicar al tornar d'aquell viatge, sinó fa poc més d'un any, quan va saber que dirigiria aquesta pel·lícula.

Segons la seva pel·lícula, sembla que els americans van tractar amb guant blanc l'espia rus. No es pot dir el mateix de la manera com van tractar els soviètics el pilot nord-americà. ¿Què hi ha de cert en tot això?

Tot és cert. A Gary Powers li van negar el dret al descans, van mirar de treure-li tota la informació que sabés sobre el programa de vols del U2 i la manera de fer-ho era mantenint-lo sempre despert i sotmetent-lo a interrogatori cada dues hores. La falta de son era la tortura persuasiva que s'usava en aquella època. Mai el van agredir físicament ni el van deixar sense menjar, però li llançaven aigua a la cara per mantenir-lo despert. Després de llegir molt sobre Gary i de parlar amb el seu fill, estic segur que mai va trair el seu país donant cap informació durant el període que va estar presoner a la Unió Soviètica. Al seu retorn a casa tampoc va ser reconegut i respectat pel seu propi país. La resta de la seva vida va treballar com a reporter, pilot d'helicòpter per a la cadena de televisió KNBC. Va ser fa tres anys, molt després de la seva mort, quan va rebre els honors i va ser reconegut com a heroi del seu país. Però això és una altra història que mereix una altra pel·lícula.

Aquesta acaba amb la crisi dels míssils a Cuba. ¿Li interessaria explicar aquesta part de la història?

Crec que seria una estupenda història per portar al cine. Quan Donovan va anar a Cuba, el president Kennedy li va demanar que tragués 1.500 presoners d'allà i va aconseguir treure'n 8.000. Un home increïble. La CIA i Cuba estaven operant darrere del Teló d'Acer en aquella època. Seria meravellós explicar això, però crec que ho hauria de fer un altre director.

Veient la situació geopolítica actual, sembla que tornem a la guerra freda…

Si, hi estic d'acord. Mentre rodàvem la pel·lícula vam veure les actuacions de Putin a Crimea i les seves ambicions a Ucraïna. Ara veiem el que està fent amb el règim d'Assad a Síria i la provocació a Turquia, cosa que em sembla una insolència per la seva part i em fa témer el pitjor. Entre l'ús dels drons russos i els drons dels Estats Units, i els abusos dels espais aeris dels dos països, està clar que l'agenda dels dos països comença a assemblar-se a la que teníem durant la guerra freda.

Material per a una nova pel·lícula….

Sens dubte, però per explicar-ho s'ha de deixar que passi el temps. És molt difícil de veure què està passant i fer una pel·lícula sobre aquests fets immediatament. Es necessita una certa perspectiva per explicar la història. 

¿Quina és la seva visió dels fets que estan passant en aquests moments?

Una gran part del món es comporta segons les seves pròpies regles, regles que s'estableixen segons convingui a les seves respectives ideologies i moltes d'aquestes regles són aberrants. En els meus 68 anys de vida no he vist mai el nivell de barbàrie que estic veient en aquests moments. És colpidor i un no pot habituar-se a això. Jo els dic als meus fills que estiguin alerta del que passa al món i els aconsello que no inverteixin el seu temps en Snapchat per fer unes rialles, sinó que estiguin informats de tot el que amenaça la nostra existència.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

Segurament la seva joventut va ser molt diferent de la dels seus fills. Vostè va viure sota l'amenaça atòmica i les notícies arribaven amb comptagotes a través de tres canals de televisió. Avui les coses no són tan simples i menys encara l'espionatge…

No, i tant que no, i jo enyoro aquella simplicitat del passat. Quan ens assabentàvem del que passava al món a través del diari local i dels tres canals nacionals. Durant la guerra freda teníem avions espies com el U2, i els soviètics infiltraven els seus agents al nostre país per espiar les nostres operacions. Avui tothom té ulls al clatell i càmeres de seguretat per tot arreu. No només comptem amb drons, sinó que seguim usant els U2, però això no és el pitjor, els 'cyber-hacking' estan a l'ordre del dia, no només en l'espionatge industrial o el sabotatge econòmic, sinó fins i tot en el món de l'esport. La majoria dels xavals que porten a terme aquests 'hacking' no tenen ni idea del que estan buscant fins que per pur accident es troben amb alguna cosa que els crida l'atenció. Si parlem d'espionatge, avui existeix molt més que en tota la història de la humanitat.