«Milions d'espanyols no es reconeixen en la seva bandera»

Almudena Grandes: Milions d’espanyols no es reconeixen en la seva bandera. / JOSE LUIS ROCA

4
Es llegeix en minuts
ERNEST ALÓS / MADRID

Almudena Grandes ha fet una pausa en la seva sèrie d'episodis sobre la postguerra per publicar Los besos en el pan (Tusquets). Un mosaic d'històries de les quals l'escriptora ens parla al seu pis del barri de Malasaña, el mateix on viuen els gairebé 70 personatges de la seva novel·la: metges a qui els volen tancar l'ambulatori, okupes, arquitectes i periodistes a l'atur, perruqueries ofegades per la competència xinesa, xinesos explotats, desnonats, gastadores compulsives reconvertides en caixeres, escolars que no mengen, biòlogues fent les maletes cap a Frankfurt, aturats alcoholitzats...

-¿Per què aquesta interrupció en la seva sèrie de novel·les sobre la postguerra?

-Quan vaig publicar Las tres bodas de Manolita em vaig impressionar que tanta gent em digués com s'assemblava la postguerra al que passava ara. A partir d'allà no és que em sentís culpable per centrar-me tant en el passat, però sí que vaig tenir de sobte una inquietud; mirar la realitat de què parlava a les meves columnes d'opinió, això que es diu crisi, que en realitat és una guerra dels poders financers. I aquesta guerra l'hem perdut. La gent que està resistint contra les retallades són com un correlat contemporani dels resistents de les meves novel·les dels episodis. Vaig pensar que podia escriure un llibre coherent, amb el mateix punt de vista amb què mirava al passat.

-Però algun dels seus personatges diu que aquells anys de fam sí que van ser una crisi.SEnDSi portés els meus avis aquí i els digués que quina crisi tan horrorosa, es partirien de riure. Tenien una fortalesa que hem perdut, una cultura i una dignitat de la pobresa. Aquesta és una novel·la sobre aquesta dignitat, perquè l'època daurada de la primera dècada del segle XXI no tornarà. Tinc bon cor i sé que la gent vivia millor el 2005. Però en aquell moment Espanya s'havia convertit en un país d'horteres nou-rics bojos per consumir, de gent desagradable. I hem perdut una saviesa que avui seria cabdal per sobreviure. La pobresa, quan m'ensenyaven a besar el pa, no era gens humiliant, era la vida, que consistia a lluitar contra aquesta pobresa i no excloïa la il·lusió, l'esperança, l'alegria. Per això el llibre es diu Los besos en el pan, perquè és una reivindicació d'aquesta cultura. Les generacions que mai han hagut de fer un petó al pa estan atontats i paralitzats. Com un nen ric mimat a qui li treuen la joguina.

-A la postguerra també trobaríem passivitat i derrotisme.

-Llavors hi havia gent que literalment es moria de fam. I ara no hi ha terror, no hi ha por, no hi ha amenaces d'un Estat opressor terriblement cruel.

-Bé, hi ha hipoteques i acomiadaments.

-I tampoc podem demanar a la gent que siguin herois. Però no és el mateix. I els que resistien ho feien d'una forma diferent. Ara hi ha gent meravellosa i generosa però que obeeix un impuls individual. És capaç d'aixecar una xarxa d'ajuda, però aquestes xarxes ja no estan relacionades entre si dins d'un moviment social que lluita per aconseguir un futur millor.

-Cada cop més escriptors reflecteixen la crisi als seus llibres. ¿Però per què el lector hauria de llegir ficció sobre els desastres que ja està vivint?

-Perquè el territori de la literatura és emoció, commoure el lector. I perquè hi ha molta gent que està patint molt però ara només es fan grans declaracions sobre la recuperació i l'altura de mires. ¿I els que no poden encendre la calefacció? Només per això, per mirar-se en aquest mirall, ja valdria la pena.

-Hi ha alguns personatges que decideixen que no seguiran 'besant el pa', agraint el que tenen, i els tempta la violència. ¿Els justifica?

-Són reaccions comprensibles teòricament, en un país on els joves no tenen futur hi ha moltes aventures dubtoses que els poden atraure. Abans als 14 anys t'apuntaves a les joventuts dels partits, però ara la rebel·lia no té una via atractiva i organitzada.

-¿Entén que a aquest jove, si és de Barcelona en lloc de ser de Malasaña, el mobilitzi la independència?

Notícies relacionades

-És fàcil d'entendre, sobretot per la responsabilitat d'aquest Govern nefast. Fa anys que es veia venir que les decisions que es van prendre en la transició, aquella reforma sense trencar un ou, desembocarien en una cosa així. Aquí hi ha moltes crisis: econòmica, moral, territorial, d'identitat. Es parla de Catalunya però no dels milions d'espanyols que no senten cap identificació amb la seva nació tot i que no en tenen una altra, que no es reconeixen en la seva bandera, ni en el seu himne, ni en la seva Constitució, ni en la seva forma d'Estat. Però aquest és tema per a un altre llibre.

Vegeu el vídeo d'aquesta notícia amb el mòbil o a e-periódico.cat