Estopa salta a una altra dimensió

Els Muñoz exploren nous territoris en el seu nou disc, que presentaran al Palau Sant Jordi el 27 de novembre

Estopa presenta el vídeo ’Pastillas para dormir’. / periodico

5
Es llegeix en minuts
MARTA CERVERA / BARCELONA

Més madurs, amb les idees més clares i fidels a la seva essència, Estopa torna aquest divendres amb Rumba a lo desconocido. En el seu nou disc, els germans Muñoz reivindiquen les seves ganes de seguir explorant nous territoris a través de 12 cançons. «Després de 2.0, amb un so més electrònic, hem tornat a les nostres arrels», diu David. «En l'anterior hi havia coses més analògiques. En aquest tot és més humà, més orgànic», afegeix Jose. L'àlbum inclou des de peces elegants amb al·lusions a James Bond i contundents descàrregues, temes canyers que fusionen rumba, rock i punk al més pur estil Cornellà del duo. Gravat en el seu estudi, en la producció han comptat amb el col·leccionista de Grammys Rafa Sardina, un espanyol que ha treballat amb grans artistes com Steve Wonder. A més, Cheche Alara, un mag que ja va col·laborar en el seu disc en directe, s'ha encarregat dels arranjaments. «En aquest disc les nostres veus sonen més integrades amb els instruments, estil AC/DC», presumeix el petit dels Muñoz.

SOBRADA EXPERIÈNCIA

«Ens sentim

més lliures»

Han passat quatre anys des del seu anterior disc d'estudi. Volien fer-lo sense presses. L'edat -David que està a prop dels 40 i Jose, dels 37- no hi ha tingut res a veure. «L'edat no és un tema rellevant, encara que tinc els meus moments», reconeix David. «Són xacres. Pel que fa a la resta, tot segueix igual», afegeix Jose. Però a l'hora de treballar, l'experiència és un grau: «Ara ens sentim molt més lliures, per això hem titulat el disc Rumba a lo desconocido. Estem trepitjant un terreny nou i pocs grups han aguantat units tant de temps. Fa 16 anys que estem traient un disc cada dos anys», comenten orgullosos d'haver tingut sempre el públic de part seva.

ADDICIONS I CRISI

Consciència social amb 'Gafas de rosa'

Per David el més nou és l'última cançó del disc, Sin sombrero. «No té tornada i parla d'un jonqui enganxat a alguna cosa sense especificar. Pot ser qualsevol tipus d'addicció o de paradís artificial», explica el seu autor, devorador de llibres. «M'agraden les metàfores. I, tot i que odio la censura, reconec que gràcies a ella van existir cançons meravelloses com Al alba», diu en referència al famós himne de Luis Eduardo Aute. A l'hora de compondre s'exigeix el màxim. «Intento aguditzar i a vegades no ser tan explícit. No sé si és millor però és més maco i has de pensar una mica més», revela.

Gafas de rosa, en canvi, és molt més directa. «Va ser la nostra resposta a tot el que passa: els desnonaments, l'atur...». Encara que la lletra és sens dubte contundent queda suavitzada pel to desenfadat del tema que dispara contra els polítics corruptes però també contra aquells que miren cap a una altra banda: Ponte unas gafas de color de rosa si del sistema no quieres salir / saca tu sonrisa más casposa, relájate y disfruta de tu país / porque está claro que te están tangando, cuando nadie se pone en tu lugar / llueven collejas por todos lados, esconden la mano y a disimular. «És molt taxativa però no pretenem ser gurus de ningú. Només deixem unes quantes coses clares del que nosaltres pensem», diuen. Els va sortir com a resposta a una situació cada vegada més delicada que evidencia la bretxa social entre els poderosos i la resta del poble. «Ens ha sortit la consciència social perquè cada vegada hi ha més gent putejada», exposen. «És un toc d'atenció al que passa que em va sortir com una descàrrega. Em vaig quedar molt a gust després de fer-la», diu David.

HUMOR

'Fakes', agroglifos i coets espacials

Rumba a lo desconocido gira al voltant d'un concepte gràfic que ret homenatge al còmic i a les aventures espacials, encara que les cançons del disc poca cosa tenen a veure amb aquest embolcall. «A nosaltres ens agrada divertir-nos. Com que no som d'aquells que canvien la imatge, perquè sempre som igual, ens ha encantat jugar amb això a la portada. També vam riure molt amb el vídeo de Pastillas para dormir». La filmació del clip, que va dirigir Mikel Urmeneta en el seu debut darrere de la càmera, va portar cua. «A la companyia de discos estaven acollonits perquè Urmeneta mai havia fet un videoclip i nosaltres el volíem precisament per això», expliquen. «Com que és un geni, va trencar el motllo amb un vídeo molt friqui del qual estem molt contents».

Es va rodar a Navarra, on van fer aparèixer una sèrie d'estranys cercles en un camp de cereals. Aquells agroglifs es van convertir en notícia fins que es van encarregar de desmentir el fake. «Ens va saber greu que alguns ufòlegs s'ofenguessin per la broma però és que ens encanten els fakes». I els fan a consciència, ja que fins i tot Iker Jiménez, de Cuarto Milenio, apareix al vídeo. I, sense pensar-s'ho dues vegades, treuen el mòbil i ensenyen un altre vídeo en què suposadament es llança el seu disc a l'espai, un altre fake.

A PUNT PER FER LA GIRA

Bogotà, Nova York i Miami per començar

Estopa descobrirà nous territoris en la seva gira que engegarà a Bogotà (Colòmbia) el dia 22. «És un país on mai hem actuat», diuen amb ganes d'explorar noves places. L'endemà actuaran a Nova York i la nit després a Miami, una altra ciutat on s'estrenen. A Espanya la gira començarà a Màlaga el 20 de novembre i recalarà a Barcelona, al Sant Jordi, el 27. «Com que quan anem a un concert no ens agrada que l'artista toqui només les cançons noves no ens dedicarem gaire al nou disc. Donarem canxa als temes que la gent vol sentir», afirmen amb ganes de tornar als escenaris. Tenen la màquina greixada i ganes de suar la samarreta.

CANT A LA TOLERÀNCIA

Tips de la situació Catalunya-Espanya

Juren que quan van decidir el títol del disc mai van imaginar-se la doble lectura en el complex escenari polític actual. «El vam posar sense pensar a Espanya, Catalunya o Europa. Aquest disc no té res a veure amb això. Un escriu sobre un mateix, un terreny desconegut a vegades. Però ha donat la casualitat que sembla que parlem d'una altra cosa», comenta Jose. Pel que fa a ells es refereix, estan tips de la situació. «Estem cansats d'uns i dels altres; de veure constantment aquest tema a la tele, la ràdio, la premsa, internet, pel carrer...». No es posen de part de ningú. Respecten la postura de cadascú. «Jo, encara que no el comparteixi, sempre respecto el sentiment de cadascú. Com va dir Voltaire, el paradigma de la tolerància és dir-li a l'altre: no crec en el que tu creus però moriria perquè ho diguessis», recita David. El seu germà, recorre a una cita més actual, de Muguruza: «El mestissatge és el millor antídot contra els integrismes».

Vegeu el videoclip

Notícies relacionades

del disc amb el mòbil

o e-periódico.cat

Temes:

Estopa Música