L'evangeli segons Carrère

Si m'haguessin dit que llegiria amb avidesa insaciable un llibre de més de 500 pàgines que gira al voltant de l'Evangeli de sant Lluc i els Fets dels Apòstols m'hauria posat a riure. Però així ha sigut.

El secret d'El Regne no resideix només en el fet que Emmanuel Carrère es manté fidel a la fórmula de mestissatge literari que va definir a L'adversari: reportatge d'investigació, astúcia novel·lística en l'ús de les dades, ritme i estil vivaços i generosa dosi d'autobiografisme. Carrère narra sempre alguna cosa que el concerneix i que, per la força d'aquesta implicació i fins i tot d'aquesta intimitat, acaba arrossegant el lector. Les seves novel·les sense ficció posseeixen la força envoltant d'una confidència o d'una confessió, l'alè de veritat de la més reeixida versemblança literària i provoquen inquietud i, a vegades, commoció. Si aquesta habilitat va resultar sorprenent en la història d'un subjecte tèrbol i poc recomanable com el rus Limónov (2013), ara es perfecciona en aquesta exploració sobre els avatars del cristianisme poques dècades després del calvari i mort de Jesucrist. Encara que el que Carrère es proposa és més aviat una investigació textual: descobrir en els dos llibres bíblics citats els mètodes de treball del seu autor, Lluc, un metge grec culte i serè que va ser deixeble de l'exaltat Pau, i que es va documentar més que cap evangelista, entrevistant-se amb testimonis de la vida de Jesús, potser fins i tot amb la seva mare, i consultant registres de la paraula directa del Mestre.

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

DOBLE RECERCA / En algun moment, Carrère entreveu en Lluc una remota prefiguració de si mateix, un antecedent de l'escriptor que investiga a consciència però que no renuncia a la seva lliure imaginació per omplir les esquerdes que deixa l'encaix de les dades verificables. Per això pot afirmar: «El meu projecte consisteix a investigar sobre la naturalesa de la seva investigació» (p. 269). Aquesta doble recerca, magistralment trenada, fa el llibre irresistible: Lluc intenta investigar com va ser possible un fet tan portentós com la resurrecció de Jesús, per a la qual cosa havia de ­reunir tots els testimonis de la seva vida i accedir a la versió més fidedigna del seu missatge; Carrère intentant sorprendre en el text evangèlic les empremtes del Lluc escriptor lluitant amb una matèria més pròpia de la ciència-ficció (no és capritxosa la presència del desgraciat Philip K. Dick, cristià maximalista, a qui Carrère va dedicar una biografia).

Però, fins i tot sent això molt, no ho és tot, perquè El regne conté també una indagació més privada: la de Carrère preguntant-se com va ser possible, 20 anys enrere, la seva conversió a un catolicisme fervorós, de missa diària i profunda contrició, per sortir d'aquesta fe abrasadora dos anys després, atordit com qui es desperta d'un coma, i tornar a la seva vida d'intel·lectual agnòstic. Visitar aquesta versió estrambòtica de si mateix a través de les minucioses notes que llavors va prendre sobre l'Evangeli de sant Joan és una altra forma d'investigació que dóna un punt de fuga autobiogràfic a tot aquest excepcional llibre sobre la gènesi de la civilització cristiana, sobre la irreprimible necessitat de transcendència de l'espècie humana i sobre el fràgil i contradictori fonament de les nostres creences.