Canet Rock obre la gran festa

L'any passat va ser la novetat i el desafiament, i aquest ha d'apuntar cap a la consolidació. Canet Rock, un festival que es va estrenar el 2014 emparant-se en una marca llegendària, afronta avui, en el 40è aniversari del seu baptisme, la segona edició de la seva nova era amb l'ambició d'establir-se com a gran aparador de la música catalana moderna. I buscant el punt de singularitat i sorpresa: «Al Canet Rock han de passar coses que només passin al Canet Rock», destacava ahir el seu ideòleg, Josep Maria Mainat, en una trobada amb la premsa a peu d'escenari.

El festival ofereix avui, al seu enclavament històric, el Pla d'en Sala (que va acollir les quatre edicions del festival en els anys 70, del 1975 al 1978), més de 12 hores de música amb 18 grups, un programa que seguirà un recorregut evolutiu a través, en primer terme, de propostes associades al pop i el folk de nova generació (com Bikimel, Joana Serrat o La Iaia, que se succeiran al llarg de la tarda), un nucli dur de clàssics de l'escena (de la Dharma al supergrup d'una nit La Banda Impossible) i un tram nocturn que conduirà fins a la matinada, decantat per la revetlla i el mestissatge ballable (d'Els Catarres a Txarango). El recinte obrirà les portes a les 14.00 hores, i a les 16.00 actuarà el primer grup, Pablo & The Appleheads, amb el jove Pablo Villavecchia al capdavant i un cançoner amb vistes al rock americà amb arrels.

Canet Rock reafirma així la seva aposta per la música catalana perquè veu en l'escena actual aliment suficient del qual nodrir-se. «En les últimes edicions del Canet Rock es repetien els artistes, no sortien noms nous, i això va començar a canviar en els 90 amb la generació d'Els Pets i Sopa de Cabra», reflexionava ahir Mainat.

«MOMENTS IRREPETIBLES» / Precisament, exponents d'aquella quinta, com Gerard Quintana (Sopa de Cabra), Lluís Galvadà (Els Pets), Pemi Fortuny (el cantant original de Lax'n'Busto), Quim Mandado (Sangtraït) i Natxo Tarrés (Gossos), es reuniran a La Banda Impossible, l'actuació de la qual suposarà un dels «moments irrepetibles» d'aquest any, va destacar Mainat. Concerts únics, desmarcats del guió d'una gira, com el que oferirà Sanjosex (acompanyat de Pi de la Serra, Mazoni, Guillamino, Carles Belda i Bikimel) i el que unirà la Companyia Elèctrica Dharma i Comediants, homenatge al seu pas pel Canet Rock del 1975.

En aquesta singular categoria s'hi ha d'incloure la petita actuació del mateix Mainat amb Joan Fortuny, de la Dharma, i altres músics, en el seu retorn a un escenari tres dècades després que La Trinca substituís la carretera pels platós de televisió. A una altra escala, serà excepcional el concert de La Iaia, l'únic que els autors d'On és la màgia? oferiran aquest any. I el de Bikimel, que estrenarà cançons del seu tercer disc, Morir d'un llamp, que sortirà a la venda el 18 de setembre.

Notícies relacionades

El #MeToo dels nens

Amb el peu esquerre

MÉS BARS / En l'aspecte logístic, molt sensible en tot festival, hi ha novetats destacades. Més lavabos, un 30% d'augment, i una oferta de bars i restauració que pràcticament duplica la del 2014, amb 240 metres de barres de begudes, separades aquesta vegada de les parades de menjar. I cinc antenes de telefonia mòbil per evitar que el festival es quedi, com llavors, sense cobertura.

El recinte està preparat per acollir 20.000 persones, i brinda la seva afavoridora disposició en el terreny: un suau pendent que el converteix en un «amfiteatre natural», destacava ahir la directora de la mostra, Gemma Recoder. A l'escenari, tres bateries muntades simultàniament i quatre plataformes de backline per minimitzar les esperes entre actuació i actuació. Millores a l'altura d'un 40è aniversari que el festival desitja projectar cap al futur.