Rigola viatja amb Sales a les trinxeres

Àlex Rigola -director de la secció de teatre de la Biennal de Venècia des del 2010- feia molts anys que volia portar a escena les batalles que li explicava el seu avi de la seva experiència al front de l'Ebre  amb la Quinta del Biberó. «Em va explicar la guerra civil per fascicles», recorda. També l'hi va explicar la seva àvia, que la va patir esperant-lo a la «rereguarda de Barcelona».

Quan Rigola va llegir Incerta glòria, l'obra mestra de Joan Sales (1912-1983) en què retrata les seves vivències a les trinxeres del front d'Aragó, va saber que en aquella «meravellosa» novel·la hi havia un material dramàtic «enorme i inacabable». Tot i les tres hores del muntatge va haver de sacrificar personatges i situacions. «No he pogut ser-li fidel en tota la seva extensió i bellesa», admet. Però ha intentat captar-li l'«ànima» remarcant les preguntes sobre el sentit de la vida, l'amor i la mort que l'autor va posar en boca dels seus personatges, tres amics orfes que combaten al front d'Aragó.

ACOSTAR ELS DIÀLEGS / La Incerta glòria d'Àlex Rigola i Joan Sales s'estrena aquest dimecres a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya  (fins al 14 de juny). El director va renunciar a la Sala Gran per acostar a la platea uns «diàlegs que, com passa amb Dostoievski, funcionen sols com una peça teatral i requereixen espais recollits».

En l'elenc hi participen Nao Albet i Marcel Borràs, acabats d'arribar del seu Mammón al Lliure; Andreu Benito, Joan Carreras, Aina Calpe, Pau Roca,  Mar Ulldemolins i els ballarins Toni Mira i Laia Duran. El moviment (com a via d'expressió emocional) i la música (que firma el mateix Nao Albet) són les concessions «dionisíaques» que s'ha permès Àlex Rigola sobre una novel·la que respira la visió individual-existencialista de Kierkegaard i la religiositat de l'autor. «Jo sóc ateu però la sortida religiosa dels personatges és molt humana. Sales va partir de la seva veritat», comenta el director.

TRES PARTS / Estructurada en tres parts, Rigola respecta la forma epistolar en dues d'elles i manté els diferents punts de vista sobre els fets canviant la veu del narrador. Lluís (Albet), «el personatge menys empàtic», reconeix l'actor; Cruells (Borràs) i Juli Soleràs (Roca) són els tres amics sota les bombes. L'últim, l'únic que no exerceix de narrador, és el «catalitzador dels pensaments i de la vida de tots», la ment angoixada pels horrors del conflicte que busca respostes. La tercera veu narrativa és la Trini, la nòvia del Lluís i la veu de la revolució a la rereguarda.

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

EL LLENGUATGE / Àlex Rigola sosté que tant Roberto Bolaño -va firmar la monumental i aplaudida adaptació de l'obra del xilè 2666- com Joan Sales van defensar en les seves novel·les «les seves idees amb gran contundència a través de la bellesa de les paraules». «El llenguatge de Sales és molt poètic, ric i profund però a la vegada amè», afegeix l'exdirector del Lliure que desitjaria completar el muntatge amb una instal·lació.

Maria Bohigas Sales, néta de l'autor, assegura que el millor que li pot passar a una novel·la clàssica a l'adaptar-la és que «arrisquin i facin una altra cosa». «Sabia que Rigola faria el que li donés la gana. Però els grans infidels són els més fidels. Aquest muntatge transmet el mateix cabal enorme d'emocions que la novel·la», afegeix Bohigas. Li va remoure l'ànima, assegura la néta de l'escriptor.