Els Max més reivindicatius

'Cuando deje de llover' s'endú els principals premis d'un palmarès molt repartit, en una gala combativa que va clamar contra l'IVA i va homenatjar les dones

3
Es llegeix en minuts
MARTA CERVERA
BARCELONA

Els premis Max celebrats ahir a la sala Barts de Barcelona, al Paral·lel, van estar  molt disputats. Fins al final van arribar empatats dos espectacles estrenats a Madrid, El triángulo azul, un retrat de l'horror als camps de concentració nazis, que es va emportar el de millor autoria teatral i espai escènic; i Cuando deje de llover, un drama familiar escrit per Andrew Bowell que retrata misèries del passat i del present a través d'una saga familiar. Al final, va ser aquest muntatge el que es va emportar el guardó principal, el de millor espectacle de teatre, juntament amb el de millor actriu de repartiment, Susi Sánchez, i el de millor direcció per a Julián Fuentes Reta.

El mateix director va fer arribar des d'Austràlia -on està rodant la versió cinematogràfica d'aquesta obra, que transcorre en aquell país- un missatge d'ànim a la professió a través del seu germà, que va recollir el premi: «Seguim lluitant i no abaixem la guàrdia mai. Si d'alguna cosa sabem en aquest ofici és de resistència». El to reivindicatiu es va mantenir durant tota la gala, en la qual va destacar la «botifarra» que Rosa Maria Sardà, premi honorífic, va dedicar a polítics i governants al rebre el seu guardó. «I que els aprofiti en les vacances que aviat tindran, espero que molt llargues», va dir la Sardà amb tot l'auditori dret. «Volen deixar-nos amb el cul a l'aire però els polítics passen i nosaltres, els artistes, seguim. La cultura importa per a la supervivència. ¡Som importants! Lorca ho va definir: 'Un poble que no cuida el seu teatre és un poble mort o moribund'. Seguirem lluitant», va sentenciar l'actriu amb rotunditat. Va ser el moment àlgid d'una cerimònia festiva i combativa contra el lesiu 21% de l'IVA cultural.

CONTRA LES INJUSTÍCIES / Els premis Max van complir la majoria d'edat en una cerimònia dedicada a les dones del teatre, presentada només per dones i amb premis entregats per llegendes de l'espectacle d'ahir i avui, amb La Maña i Loles León, entre altres. El to de denúncia, amb més o menys humor, va predominar durant la gala. Anna Maria Ricart, premi a la millor adaptació teatral per Fuenteovejuna, breve tratado sobre ovejas domésticas, va recordar que només «amb la unió es pot fer front a les injustícies i encara ens queden injustícies per combatre i drets per conquistar». Laila Ripoll i Mariano Llorente van dedicar el seu premi per El triángulo azul «als 9.000 republicans espanyols que van passar pels camps de concentració i als 120.000 que hi ha a les cunetes d'Espanya», per a qui va reclamar «veritat, justícia i reparació». Fins i tot Anna Maria Barbany, que entregava un premi, va aprofitar la presència a la sala de l'alcalde Trias per reclamar que es recuperi el Teatre Arnau, abandonat des de fa anys.

Notícies relacionades

«¡QUE ELS BOMBIN!» / Blanca Portillo també va ser clara al recollir orgullosa el seu premi com a millor actriu protagonista per El testamento de María. «¡Que els bombin!», va exclamar en referència als governants i va retre un homenatge «a les dones que lluiten en silenci». Menys reivindicatiu va ser Lluís Homar, millor actor per la seva titànica versió de Terra baixa. Però tant Pepón Nieto, millor actor de repartiment, com Susi Sánchez, sí que van parlar clar. «Probablement la gent que ens menysprea durarà poc temps», va assenyalar l'actor.

En dansa, molt salat va quedar Israel Galván quan, amb la seva assumida tartamudesa, va agrair el seu premi com a millor ballarí per FLA.CO.MEN. Rocío Molina, que tenia quatre nominacions, es va quedar amb la de millor coreografia per Bosque Ardora. En dansa, com en teatre, els premis van estar molt repartits. Olga Pericet va guanyar com a millor ballarina principal, i Free fall, de Sharon Fridman, es va em portar el de millor espectacle de dansa.