Ovació i polèmica en el premi PEN Amèrica a 'Charlie Hebdo'

"Que t'escandalitzin és part del debat democràtic. Que et disparin, no". Quan Gérard Biard, director de 'Charlie Hebdo', va pronunciar ahir a la nit aquestes paraules al Museu d'Història Natural de Nova York, els prop de 800 assistents a la gala de la branca americana de l'organització literària PEN es van posar drets i van aplaudir.

Així donaven el seu suport unànime al premi al valor i la llibertat d'expressió al setmanari satíric francès que va ser atacat al gener, un reconeixement que ha avivat la polèmica i el debat als Estats Units. Després que s'anunciés el guardó al març, sis dels escriptors que havien de presidir taules a la gala --Teju Cole, Peter Carey, Michael Ondaatje, Francine Prose, Rachel Kushner i Taiye Selasi-- van informar que no hi anirien. Ells i 198 autors més --entre els que figuren Junot Diaz, Michael Cunningham i Joyce Carol Oates-- van firmar a l'abril una carta objectant el reconeixement.

"Les caricatures de 'Charlie Hebdo' es caracteritzen com a sàtira i 'igualitària oportunitat d'ofendre' i la revista sembla ser totalment sincera en les seves expressions anàrquiques d'honrat desdeny cap a la religió organitzada --van escriure--, però en una societat desigual, l'oportunitat igualitària d'ofendre no té un efecte igualitari". El premi, deien, "no només mostra suport a la llibertat d'expressió, sinó que també dóna valor a material selectivament ofensiu que intensifica els sentiments antiislam, anti-Magrib i antiàrabs ja predominants en el món occidental".

DEBAT INTENS 

Amb les seves crítiques al suposat racisme i a la "intolerància cultural", es va obrir una bretxa entre els que creuen que la tragèdia va convertir els caricaturistes assassinats del setmanari francès en víctimes però no necessàriament en herois i els que els veuen com a mostra suprema de l'exercici a ultrança de la llibertat d'expressió. El debat ha sigut intens durant dues setmanes, i ha fet córrer rius de tinta i intercanvi de crítiques.

Altres autors, com el creador de 'Maus', Art Spiegelman, van acceptar presidir les taules que havien quedat sense presidència a la gala i membres destacats de PEN, com Salman Rushdie, van ser durs amb la rebel·lió contra el premi.

Ahir a la nit, dins del Museu d'Història Natural, no hi havia, no obstant, veus dissonants. El president de l'organització, Andrew Solomon, va assegurar que el grup "defensa la llibertat d'expressió sobre el seu contingut" i la directora executiva, Suzanne Nosel, es va dirigir als que havien decidit no anar-hi i els va assegurar que els esperen de tornada per  "seguir avançant en la defensa de la llibertat d'expressió". El mateix Biard, en el seu discurs, va donar en certa manera la benvinguda al debat. "No volen que debatem --va dir en referència als extremistes violents--. Hem de debatre".

L'EXPOSICIÓ DE DALLAS

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

Sobre el premi a 'Charlie Hebdo' també va sobrevolar l'incident de diumenge a Garland (Texas), on dos homes que pretenien atemptar amb armes d'assalt contra una exposició i un concurs de caricatures de Mahoma van ser abatuts a trets. A Nova York ahir a la nit es va reforçar el ja important desplegament de seguretat que s'havia preparat per a la gala al Museu d'Història Natural, però a més, hores abans, en una xerrada Biard s'havia distanciat d'aquest succés i, sobretot, del grup que havia organitzat la polèmica exposició.

"No té sentit comparar 'Charlie Hebdo' amb aquesta cosa de Pamela Geller", va dir en referència a la dona que va muntar el concurs a Texas. "Ella ha dit que el seu és un moviment contra l'islam, que lluita contra el que anomena la islamització dels Estats Units. Està obsessionada --va continuar--. Nosaltres no, només ho estem per les notícies i per com va el món. Ella cada matí es pregunta '¿Què puc fer avui per desafiar aquesta gent?".