EXPERIMENT EN PÚBLIC

Un fecund Mazoni

El cantautor de la Bisbal va mostrar les suggerents cançons que va compondre al llarg dels seus 31 dies de residència a Arts Santa Mònica

1
Es llegeix en minuts
JORDI BIANCIOTTO
BARCELONA

Davant la idea que l'artista ha de funcionar al marge de tota pressió, sense quedar subjecte a cap imperatiu més enllà de la seva graciosa creativitat, Jaume Pla, Mazoni, hi va respondre tancant-se sis hores al dia durant un mes al Centre Arts Santa Mònica per compondre cançons imposant-se terminis d'entrega. Això està bé. S'ha de treballar. Encara que a la vida l'esforç no sempre es tradueix en resultats, el cantautor pop de la Bisbal va demostrar dimarts que havia tret partit del tràngol: set flamants cançons van parlar per ell.

Vam veure un Jaume Pla amb valor per exposar-se a l'audiència (que va omplir el claustre del Santa Mònica) sense cap més protecció que la seva intuïció a l'hora de defensar ell sol unes cançons acabades de sortir del forn, sense elaboració d'estudi, ni producció, ni arranjaments. Un Pla adaptable a diversos instruments, un per cada cançó, i capaç de treure partit d'ocurrències i suggeriments caçats al vol, com a Sempre que te'n vas a l'Índia, que va confeccionar, va dir, a partir de 35 propostes que li van transmetre els seus seguidors via Facebook, i que va interpretar acompanyant-se de bruscos acords de guitarra elèctrica. Aquesta va ser una de les més interessants, com Som exponencials, càntic folk visionari en què es va acompanyar de l'acústica, i l'emotiva, intensa, Quant temps fa que no plores, al piano (vermell).

Notícies relacionades

Fosa amb harmònium

Altres peces van tenir un aspecte menys capital, com la primera de la sessió, Vol 714 a Sydney, gest a Tintín amb ukelele, i la impulsiva, molt breu, Desig imbècil, basada en el baix i influïda, va apuntar, per Nirvana. Tennista hedonista va ser un experiment electrònic inspirat per Cabo San Roque, amb espasmes maquinals associats a un text eròtic («la meva primera cançó sobre sexe; mai m'hi havia atrevit») i, al final, abans d'un doble bis en què va rescatar, molt relaxat, Purgatori El riu, va aparèixer una altra cançó prometedora, Somnis, entre onatges d'harmònium i amb tènues vistes al crepuscle. 31 dies intensos i, sobretot, fèrtils.