La Luz més esplendorosa

CRÒNICA L'artista va mostrar la seva faceta més internacional al Suite Festival del Liceu

Luz Casal, divendres, al principi del seu recital al Liceu.

Luz Casal, divendres, al principi del seu recital al Liceu. / FERRAN SENDRA

1
Es llegeix en minuts
LUIS TROQUEL / BARCELONA

Semblava que va ser ahir però en realitat feia un any clavat. Si el 20 de març del 2014 Luz Casal actuava a Barcelona just al principi de la gira del disc Almas gemelas, aquest 20 de març també vam poder donar la benvinguda a la primavera amb ella. La gira seguia sent la mateixa però no es tractava del mateix espectacle, sinó d'un concert de format ampliat concebut per a l'ocasió.

Al Liceu. Dins del nascut fa poc Suite Festival. Amb dues partes clarament diferenciades, per no dir tres. La primera, la que menys tenia a veure amb la seva actual gira espanyola, amb peces afegides que ara com ara només canta fora. La dama de la cançó tal com més se la coneix internacionalment; en clau acústica i l'escenari convertit en saló art déco, amb mobiliari cedit per l'exquisida galeria barcelonina d'origen belga Fins de Siècles.

Notícies relacionades

ARRELS / Un primer bloc en què va rescatar dues cançons del disc Un mar de confianza entre peces llatines en més o menys mesura associades a ella mateixa, vella chanson, almodovariana balada italiana i galaica denominació d'origen amb Negra sombra dedicada a tota la gent «que sap on són les seves arrels».

Després d'una breu pausa, en un marc inicial d'absoluta foscor, el quintet instrumental ens va recordar que aquell matí ens havíem despertat amb un eclipsi. Luz, amb tota l'amplada de l'escenari a la seva disposició, va deixar anar tot el seu domini interpretatiu cada dia més imprevisible, en què el gest guanya importància i el fraseig la diferencia de qualsevol altra artista del planeta. Magistral va ser el gest d'ensopegar a joc amb la lletra de Besaré el suelotorch song després de la qual va arrencar un últim tram de rockera convicció. Espledorosa Luz.