guardó al codirector de l''Atles Lingüístic del Domini Català'

Premi d'Honor al treball de Joan Veny pel català

Òmnium reconeix el compromís del filòleg i el seu amor per la llengua

El filòleg Joan Veny, nou Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, ahir a la seu d’Òmnium Cultural.

El filòleg Joan Veny, nou Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, ahir a la seu d’Òmnium Cultural. / JOAN CORTADELLAS

3
Es llegeix en minuts
ANNA ABELLA / BARCELONA

Probablement la millor manera d'entendre la passió per la filologia de Joan Veny (Campos, Mallorca, 1932), que de tota la vida està encantat «d'entrar a les entranyes de les paraules», sigui escoltar-lo explicar com va disfrutar al trobar l'origen d'una d'elles: quetsémper. «Abans resàvem el rosari, el parenostre i l'avemaria en català, en canvi, el gloriapatri era en llatí, i deia «sicut erat in principio, et nunc, et semper. Aquest final es va treure de context i es va convertir en quetsémper, per denominar una persona estranya, de poc valor i qualitat, i va acabar sent el nom d'un peix que els pescadors tiraven al mar perquè no servia per a res. Això prova la influència de l'Església en la llengua catalana». La «dimensió científica i docent» del catedràtic emèrit de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona i membre de l'Institut d'Estudis Catalans i el seu «compromís, amor i treball constant per la llengua catalana» li han valgut el 47è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

L'historiador Lluís Duran, en nom del jurat del guardó -que concedeix Òmnium Cultural i que està dotat amb 15.000 euros-, va destacar ahir el «caràcter discret» i la «sòbria humanitat, dignitat i honradesa exemplar» de Veny, «un dels professors més emblemàtics dels estudis lingüístics», la participació del qual en «la seva obra magna», l'Atles Lingüístic del Domini Català (dirigida juntament amb Lídia Pons) ha sigut decisiva, que forma part del centre de terminologia Termcat i els nombroses obres, els articles i els projectes d'investigació sobre dialectologia, geolingüística o etimologia del qual són referents, després de 40 anys de docència, per a diverses promocions d'estudiants.

COROMINES I BADIA I MARGARIT / «Profundament emocionat i aclaparat» pel premi, les primeres paraules de Veny van ser per a Antoni Maria Badia i Margarit, que va morir al novembre -«Va ser el meu mestre, el meu mentor i el meu amic, si sóc aquí és gràcies a ell»- i les segones per recordar la figura del seu admirat Joan Coromines, de l'obra del qual se sap continuador -«Era el gran mestre de l'etimologia catalana, hispànica, europea i mundial»-.

«Estem en uns moments difícils, però espero que un futur pròxim de llibertat em permeti viure una llengua en tota la seva normalitat», va manifestar Veny, que es va mostrar molt preocupat pel futur de la llengua catalana al País Valencià i a les Balears. «No obstant, crec que alguna cosa ha canviat en la societat balear perquè hi hagués les manifestacions de la Marea Verda. Amb aquell canvi d'actitud, si hi ha un canvi de Govern esperem que els polítics siguin més favorables a la nostra llengua».

Notícies relacionades

COM UN PARE / A aquest «savi» -com el va definir Muriel Casals, presidenta d'Òmnium- també l'inquieta l'empobriment de l'ús del català. «Ho vulguis o no, tenim un problema lingüístic amb la immigració, i més amb la competència imperialista del castellà. Encara que des dels mitjans de comunicació i les escoles es treballa en això. I els parlants hauríem de dirigir-nos en qualsevol àmbit en català».

Veny, incapaç de destacar una paraula com a preferida, perquè «això és com preguntar-li a un pare quin fill estima més», rebrà en un acte oficial al Palau de la Música Catalana el 8 de juny el Premi d'Honor, que destaca un intel·lectual que per la importància i exemplaritat de la seva obra literària o científica en català hagi contribuït notablement a la vida cultural catalana. Com va sentenciar ahir Lluís Duran, «mestre Veny, la pàtria us ho deu».