GUARDÓ

El filòleg Joan Veny, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

El jurat reconeix l'amor, el treball i el compromís per la llengua catalana del catedràtic

El filòleg Joan Veny, nou Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, aquest dilluns a la seu d’Òmnium Cultural.

El filòleg Joan Veny, nou Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, aquest dilluns a la seu d’Òmnium Cultural. / JOAN CORTADELLAS

1
Es llegeix en minuts
ANNA ABELLA / BARCELONA

El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes ha volgut, en la seva 47a edició, reconèixer "l'excel·lència de la seva obra científica" i "l'estimació, el treball constant i el compromís per la llengua de tot el territori català" del filòleg, catedràtic de la Universitat de Barcelona i membre de l'Institut d'Estudis Catalans Joan Veny (Mallorca, 1932).

L'anunci del guardó, dotat amb 15.000 euros, i que premia la trajectòria intel·lectual i el compromís cívic amb el país, ha tingut lloc a la seu de la institució que l'impulsa, Òmnium Cultural, on en presència de la seva presidenta, Muriel Casals, l'historiador Lluís Duran, en nom del jurat, ha destacat la "ingent dimensió científica", trajectòria de "docència singular" i la passió per la llengua i les persones" de Veny, un "savi indiscutible de la lexicologia i etimologia" catalanes, que ha tingut una "participació decisiva" en la que és la seva "obra magna", l''Atles Lingüístic del Domini Català'.

Veny s'ha manifestat "profundament satisfet i emocionat" pel Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i ha recordat la figura del recentment desaparegut Antoni Maria Badia i Margarit -"Si avui sóc aquí és gràcies que va ser el meu mestre, el meu mentor i el meu amic"- i l'obra de Joan Corominas, "el gran mestre de l'etimologia", del qual es considera "continuador i admirador".

Preocupació pel futur de la llengua

El veterà filòleg s'ha mostrat preocupat pel futur de la llengua. "Estem en uns temps difícils però espero un futur pròxim de llibertat que ens permeti viure una llengua amb tota normalitat". Malgrat aquestes paraules, Veny s'ha manifestat menys optimista quant al català al País Valencià i les Balears. "Encara que sembla que alguna cosa ha canviat en la societat balear, amb les últimes manifestacions per la llengua, que pot transcendir políticament".

Notícies relacionades

Quant a l'ús correcte de la llengua, Veny ha assenyalat la immigració com un problema i més amb la "competència imperialista del castellà".

Humanitat i honradesa

Tant Muriel Casals com el jurat han destacat a més la "humanitat i la honradesa" de l'estudiós, a qui ha definit com una "persona pròxima i sensible" i "un dels professors més emblemàtics de la lingüística", que ha obert horitzons als altres científics que han arribat després d'ell.