La cara negra de Suècia

Sap bé de què escriu el criminòleg suec Christoffer Carlsson (Halmstad, 1986) a l'ambientar El hombre invisible de Salem (Alianza) en el suburbi obrer i marginal d'Estocolm del títol, on les drogues, l'alcoholisme i la delinqüència són el pa de cada dia i on ensenya una Suècia gens amable, fosca, als antípodes de la suposadament idíl·lica societat escandinava. «Ara visc en un suburbi com aquell, Hägsätra. El sou mitjà al centre d'Estocolm és de 350.000 corones (uns 33.000 euros). En els suburbis no arriba a les 200.000. Això crea una diferència de classes que s'uneix a la segregació ètnica i a l'atur. Al centre l'ocupació és del 80% i als suburbis no arriba al 50%. Quan el teixit social el sotmets a aquestes pressions, es va trencant, els valors morals tendeixen a desaparèixer i surten els problemes». 

Problemes que, com a criminòleg, Carlsson va estudiar per a la seva tesi a través de 70 entrevistes fetes a gent que de jove va cometre robatoris i altres delictes. «El més sorprenent és que a la pregunta de per què delinquien deien que 'no tenia res millor a fer', 'se'm va presentar l'oportunitat', 'no hi tenia res a perdre'... No deien 'perquè m'ho va ordenar Hannibal Lecter'. Això demostra que costa molt poc caure en el crim».

El hombre invisible de Salem, Millor Novel·la Negra del 2013 de l'Acadèmia Sueca d'Escriptors (Carlsson va ser el premiat més jove), és l'inici d'una tetralogia protagonitzada per Leo i el seu amic d'adolescència, Grim, «un a cada costat de la llei, amb una línia que els separa més difusa que clara i més semblants entre si del que desitgen». «No hi ha tanta diferència entre un criminal i algú que no ho és -opina-. Qualsevol de nosaltres, sotmesos a la pressió suficient, probablement acabaria cometent un crim».

 

Leo, policia d'afers interns, és usat com a cap de turc en una operació i suspès; pren antidepressius, beu absenta i arrossega la pèrdua en un accident del fill nonat de la seva ara ex; de petit va ser assetjat i a la vegada assetjador. Als 16 anys es va enamorar de la germana de Grim, que després de passar per reformatoris juvenils -igual que els entrevistats per Carlsson- va sortir pitjor de com hi va entrar. «M'encanten els personatges que han de trobar el seu lloc al món. Leo està perdut, no sap cap on va. La sèrie tracta de com troba aquest camí i la lliçó que se n'extreu és que és més important el camí que el destí».

Notícies relacionades

Gener i Castillo, els més venuts de Sant Jordi (per ara)

"Alegria, gratitud, emoció i, per què no dir-ho, sorpresa"

 

L'autor, que amb 9 anys era un nen solitari i lector en una zona rural que escrivia intrigues criminals, vol amb la seva sèrie homenatjar els autors que li agraden -Highsmith, Hammett, Chandler, McCain o Conan Doyle, Mankell, Jo Nesbo, Lapidus, Sjöwall i Wahlöö, Stieg Larsson...-. «La novel·la negra permet tractar tot el que fa excitant la vida: l'amor, l'amistat, l'engany, les mentides, el sexe... i el crim és la conseqüència terrible d'aquestes necessitats humanes». El seu desafiament: «Intentar comprendre gent pertorbada».