Un Pepe Carvalho per a Alicia Giménez Bartlett

L'autora rep el premi al Saló de Cent de l'ajuntament barceloní

2
Es llegeix en minuts
ELENA HEVIA / BARCELONA

Alicia Giménez Bartlett, que ahir va rebre al Saló de Cent de l'ajuntament barceloní el premi Pepe Carvalho, té el (¿dubtós?) honor d'haver pronunciat, potser per primera vegada -no hi ha constància escrita a consultar-, entre les seves centenàries parets les expressions «cojones», «pringao» i «trotona de esquinas». Que ningú s'espanti, va ser en un discurs d'agraïment que se sabia políticament incorrecte -amb polítics com a testimonis, l'alcalde Xavier Trias i el regidor de Cultura, Jaume Ciurana- i que sobretot reivindicava que la novel·la negra ha de ser «contrària a la solemnitat». Que si fos música hauria de ser jazz i si fos pintura, un grafit del carrer. «Crec que la novel·la negra ha de buscar un lloc tranquil a prop de la gent», va reivindicar Giménez Bartlett, que en tot moment va demostrar controlar aquella ironia un punt britànica que caracteritza el seu personatge, Petra Delicado, la primera investigadora dona que obté el Pepe Carvalho en els 10 anys de la seva trajectòria, i una policia nacional que no és gens tocada i posada -com ho va demostrar ahir la seva creadora- a l'hora d'expressar les seves emocions.

Giménez Bartlett va començar el seu discurs amb una declaració d'amor a Barcelona, la seva ciutat «d'acollida, aprenentatge i passions inoblidables», amb la qual ha adquirit una espècie de «simbiosi positiva». També com a broma i per aplacar susceptibilitats sobre possibles corrupcions, va començar recordant les paraules de Groucho Marx quan va dir allò que «mai et prenguis gaire seriosament un premi que surt d'un jurat del qual has format part». Sí, Giménez Bartlett va reconèixer haver format part en el passat d'aquest jurat avui integrat per Jordi Canal, Andreu Martín, Rosa Mora, Daniel Vázquez Sallés, Sergio Vila-Sanjuán i Paco Camarasa. Per a tots va tenir paraules d'afecte, inclòs Camarasa -comissari de Bcnegra -, un «valencià a la cort del rei Artús. Sense ell aquesta trobada no existiria». Tanta exaltació de l'amistat podria sonar sospitosa, però l'escriptora va arrodonir l'argument: «Hi ha una cosa definitiva que farà callar les crítiques. La dotació del premi és inversament proporcional al seu prestigi».

Abans, la glossa de Camarasa s'havia remuntat al 1996, el moment en què Carmen Balcells, l'agent literària de l'escriptora, li va retreure afectuosament el moment que havia triat per posar-se a fer novel·la negra. «I tenia raó, però Balcells llavors no sabia que Petra Delicado obriria el camí a l'actual acceptació del gènere».

Notícies relacionades

Petra, la primera policia local que va adquirir renom, és antipàtica com Sherlock Holmes -una disfressa, per cert, que l'escriptora va adoptar en la presentació de la seva novel·la Una habitación ajena, que no tenia res de policíaca-, radical i sense pèls a la llengua, partidària de viure al Poblenou i no en una asèptica urbanització, lleial al seu inseparable company Fermín Garzón -per ell Petra es mantindrà a la Policia Nacional i no ingressarà als Mossos perquè Garzón ja no té edat per a aquest transvasament.

Una vegada presentada, Camarasa es va llançar a inventar-se què és el que diria Pepe Carvalho a l'assabentar-se que el seu guardó aquest any anava a anar a parar a una dona. «¡Com se us acut donar-li el premi a una dona policia, si amb prou feines n'hi ha!». Doncs això és precisament el que ha destacat el jurat, la perspectiva femenina i feminista d'un gènere que va néixer musculós i s'ha tornat més subtil.