Ànima de delinqüent

Antonio Manzini presenta a 'Pista negra' Rocco Schiavone, un policia romà desterrat als Alps sempre al límit de la legalitat

Antonio Manzini,  dimarts a l’Institut  Italià de Culturade Barcelona.

Antonio Manzini, dimarts a l’Institut Italià de Culturade Barcelona. / JOAN PUIG

1
Es llegeix en minuts
NATÀLIA FARRÉ / BARCELONA

Corrupte, violent, arrogant, sarcàstic i fumeta. Però també astut, descarnadament sincer i competent a la seva feina. Així és Rocco Schiavone, el subcap de policia sortit de la ploma d'Antonio Manzini (Roma, 1964) en el seu debut en la novel·la negra: Pista negra (Salamandra black). Una personalitat amb motiu: «Rocco va néixer en un barri popular de Roma. Va créixer al carrer i fer-se policia no ha sigut una elecció sinó una casualitat. El coneixement de la maldat de l'ànima humana l'han fet així». I amb disculpa: «Sap el que està bé i el que està malament. I té un sentit particular de la justícia que sovint aplica saltant-se tota la burocràcia», apunta Manzini.

Malgrat el seu caràcter, o potser a causa d'ell -«qualsevol pot reconèixer-se en els seus defectes»-, s'acaba estimant aquest romà sofisticat amant de la bona vida a qui un incident tèrbol amb el fill d'un poderós polític ha desterrat a la vall d'Aosta. Un càstig per a algú que odia el fred i la neu, però que Manzini no pensa aixecar: «Espero que s'enamori del lloc, com jo, si no, el trasllado a l'interior de Sardenya, on no hi ha res, només ovelles i fortaleses», afirma l'escriptor, que de moment ha publicat a Itàlia dues novel·les més amb Schiavone com a protagonista, totes dues ambientades als Alps. Un emplaçament que no és gratuït. «Té les muntanyes més altes d'Europa, negres i amb valls tancades sense sol. Una geografia física que s'assembla molt a la geografia interior de Rocco Schiavone. És el seu lloc».

Corrupció i desil·lusió

Notícies relacionades

Per les pàgines de Pista negra circulen, a més a més del crim que Schiavone resol, referències a la corrupció, la crisi i la desil·lusió que hi ha a Itàlia. «Explicant un delicte, entres en la societat, al país que l'envolta, i no em puc imaginar explicant-lo d'una altra manera que no sigui la real». 

A Manzini, actor i guionista, abans que escriptor, se l'ha comparat amb Andrea Camilleri, de qui va ser alumne, però els seus fills literaris no s'hi assemblen: «Els dos personatges viuen el dolor de ser homes, però cada un l'afronta a la seva manera. Schiavone nega la vida, mentre que Montalvano l'estima». Tampoc reconeix la influència del sicilià -«penso més en Simenon o en PD James»-, encara que sí que apunta punts comuns en la novel·la negra del sud -«som més irònics, més desencantats»- respecte al thriller nòrdic -«molt més seriós».