«Travessar el desert, al final, ha servit d'alguna cosa»

El DVD en directe Incompletament Puntí, gravat a l'Auditori de Girona l'octubre del 2013, va posar una mica d'ordre en la carrera del cantant, guitarrista i pianista de Salt, i va suposar un nou començament. Els recitals d'Adrià Puntí i el seu grup segueixen mostrant-lo centrat i despert, rodant fins i tot noves cançons destinades al seu desitjat pròxim disc, 13 anys després del seu predecessor, Maria (2002). Algunes d'elles estan incloses en el nou EP, gravat en directe, Benvinguts al desastre, a la venda només a través de la seva web. Potser sonaran avui en la seva cita amb Barnasants (teatre Joventut de l'Hospitalet, 21.00 hores).

-Durant aquest últim any ha normalitzat la seva presència als escenaris. ¿Com s'ha sentit?

 

-Molt bé. La resposta ha sigut molt agradable, la veritat, i hi ha un abans i un després d'Incompletament Puntí. Al mateix temps hi ha hagut un augment de públic que s'ha de tenir en compte. Els concerts que he fet han sigut tots sold out, i veig una audiència més variada.

-¿L'han arribat a aclaparar en algun moment les expectatives de la gent i els mitjans?

-No, ho he portat bé, travessar el desert, al final, ha servit d'alguna cosa, i estic content. Les coses no vénen per si mateixes, hi ha una feina darrere. Jo sempre he vist la llum en el meu camí, i per això he seguit endavant. Eren els altres els que no la veien.

-¿Qui, els mitjans?

-Sí, la gent en general… Però jo en sabia el sentit i el perquè.

-¿Se sent incomprès?

-M'hi he sentit, però he seguit anant a la meva.

-També l'escena s'ha transformat en aquests anys.

-Sí, i hi ha gent nova que està bé, el que trobo a faltar és una mica més d'idealisme en les cançons que es fan actualment. En canvi, hi ha un parell d'artistes, no els deu conèixer, però m'agraden: Albert Molina, de la Bisbal, i Pau Blanco, de Blanes. Almenys tenen consistència en les lletres que fan.

-¿Li sembla que els textos que es fan ara són...?

 

-Insípids, sí, però tampoc sóc ningú per jutjar-los. És la meva percepció, no ho sento tot. Segur que hi ha més coses però me les he perdut.

 

-¿Dóna per acabada l'etapa d'Incompletament Puntí?

-Ara s'acaben aquests concerts, si tot va bé, i hi ha una primera part d'Incompletament que s'haurà acabat per seguir amb una altra nova proposta discogràfica. Sí, un nou treball que, si tot va bé, arribarà cap al setembre. En el teatre Joventut tocaré Incompletament però evolucionat. Sense la secció de corda es pot notar més duresa en alguns moments, i sempre incloc cançons noves.

 

-L'any passat, al Palau, en va interpretar una, La clau de girar el taller, que, segons va dir, donarà títol al nou disc. ¿Serà així?

 

-Pot ser. S'inspira en el meu pare, hi ha referències a ell i a la mecànica. Parteix d'una anècdota: ¿sap quina és la clau de girar el taller?

-Doncs no.

-No existeix. És una novatada que es gasta en molts tallers: et fan anar a buscar la clau i és una broma.

-Altres que va estrenar van ser Tarda d'agost, Prova del nou, Fiel, aquesta en castellà…

-Sempre he fet cançons en castellà. Tinc moltes peces inèdites en general, no sé quantes, un munt: Esperits, Ous de reig... Ara estic ficat en una que m'agrada moltíssim, encara no té ­títol.

-¿Li agrada presentar-les al públic abans d'incloure-les al disc?

-Això ha sigut fruit de les meves circumstàncies. Primer havia d'arreglar el tema discogràfic, anava passant el temps i la casa sense escombrar, i mentrestant un ha d'oxigenar-se, tornar-se a entusiasmar. Incloent cançons noves en els concerts oxigenes la proposta.

 

-¿El nou disc ja està gravat?

-Hi ha coses gravades i altres que encara s'han de gravar.

-¿Amb Quimi Portet?

 

-Se suposa. En una part hi serà, però és tan llarg el procés que sempre es va complicant. Amb Quimi treballo molt bé. M'ha aportat sapiència, i sempre està bé que algú vingui de fora i t'entengui.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

-¿I aquelles gravacions inèdites amb Bunbury de fa anys?

-També hi són, i per això és possible que el disc estigui produït en una part per mi, una altra pel Quimi i una altra per Bunbury. Hi ha aquesta possibilitat. Són afers interns. Ja ho ­veurem.