ENQUESTA ENTRE ELS SOCIS DE L'AELC

Escriptors en precari

Els autors en llengua catalana han perdut el 31% dels seus ingressos durant els últims anys

2
Es llegeix en minuts
E. A.
BARCELONA

L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) va fer una àmplia enquesta entre els seus socis per esbrinar l'estat de la professió l'any 2007. Al cap de set anys, i amb una crisi econòmica general i una altra d'específica del sector editorial pel mig, l'ha repetit; i el resultat demostra la precarització del col·lectiu de 1.380 associats, que declara estar guanyant un 31,5% menys de mitjana pel conjunt del seu treball literari i paraliterari (classes d'escriptura, col·laboracions en premsa, tertúlies, conferències, traduccions...).

En la presentació de l'estudi, ahir al Col·legi de Periodistes, el president de l'AELC, Guillem-Jordi Graells, va reconèixer que, encara que precaritzat, se segueix mantenint un nucli dur d'escriptors professionals en català equiparable al d'altres literatures europees de talla similar, al voltant d'un centenar, aquell 14% que cobra més de 10.000 euros a l'any per l'escriptura, o aquell 8% que rep per aquesta activitat més del 50% dels seus ingressos, «però ha baixat en picat el nombre dels que tenien uns ingressos mitjans, i ha crescut el dels que tenen uns ingressos testimonials». Per exemple, els que reben de la literatura i treballs paraliteraris entre 5.000 i 10.000 euros a l'any han passat de ser el 32% del col·lectiu a tan sols el 6%, passant als esglaons inferiors d'ingressos, de 1.000 a 5.000 euros. És cert que, entre els socis de l'AELC, potser la meitat dels escriptors censats per la Institució de les Lletres Catalanes, hi abunden els jubilats, més d'un terç ja, i els escriptors purament vocacionals. Això esbiaixa els resultats de l'enquesta, però no sembla que als escriptors joves no associats els vagi millor que als veterans ja establerts).

Els traductors

Notícies relacionades

Un cas particular és el dels traductors literaris, amb una llista de reivindicacions pròpia. En el cas de la llengua catalana, va apuntar l'escriptora i traductora Bel Olid, es dóna amb una freqüència més gran la dedicació combinada a la traducció i l'escriptura creativa. Un 40% dels enquestats diuen que tenen alguna activitat d'aquest tipus, però només és majoritària en el 20% d'aquest subgrup. Entre els greuges, que únicament el 16% dels contractes estableixin el cobrament del percentatge de drets d'autor que correspon legalment mentre que s'opta per càlculs per caràcter que resulten perjudicials per al traductor, o que rarament el nom del traductor aparegui a la portada (i en el 22% dels casos, que ni tan sols es reculli). Olid va assenyalar una altra pràctica fraudulenta: que hi hagi editorials que firmin un contracte de traducció per mostrar a les entitats que la subvencionen i exigeixen unes condicions mínimes per al professional, i un altre de real amb el traductor pel qual arribaria a cobrar fins a una tercera part de la quantitat que consta en l'anterior.

A més de la reducció de l'import dels avançaments, Guillem-Jordi Graells va apuntar una altra tendència inquietant: que l'editor els calculi per al conjunt de l'obra publicada d'un autor i que, si no recupera l'avançament amb un llibre, consideri que l'escriptor ha contret un deute que se li deduirà del següent contracte.