El barber de Comediants

És un dels títols més requerits i populars del repertori operístic, però feia 23 anys que Il barbiere di Siviglia no exercia al Liceu. La gran òpera buffa de Gioacchino Rossini torna al coliseu de la Rambla amb una producció «molt teatral» firmada per Joan Font, el director i fundador de la companyia Comediants. Estrenada a l'Òpera de Houston el 2011, se'n faran vuit funcions, des de demà fins al 25 de setembre, amb el mestre Giuseppe Finzzi a la batuta musical i Peter Burian en el seu debut com a director del cor després de la marxa de José Luis Basso a l'Òpera de París. «He intentat captar l'essència teatral i musical de l'obra, divertir l'espectador amb la lleugera, lluminosa i mediterrània música de Rossini», subratlla Font.

Un doble elenc de cantants assumirà els papers protagonistes: Juan Francisco Gatell i Bogdan Mihai faran torns com el comte d'Almaviva; Carlos Chausson i José Fardilha, com a Bartolo; Annalisa Stroppa i Ketevan Kemoklidze, com a Rosina; Mario Cassi i Lionel Lhote, com a Fígaro, i John Relyea i Dmitry Ullyanov, com a Basilio. Font explica que ha aprofundit en la faceta interpretativa del repartiment, definint més els personatges al tractar-se d'una història molt teatral. «Exigim molt als cantants en aquest aspecte», sosté el director d'escena, que en els últims anys ha abordat òperes com La flauta màgica, La Cenerentola o L'italiana in Algeri. «En totes busco anar a l'essència», apunta Font, que ha optat per una escenografia molt minimalista presidida per un gran piano. «Així es potencia la veu i l'actuació de l'elenc», justifica, recordant que la simplicitat escenogràfica facilita la producció. «Tinc ànima de titellaire, estic acostumat a carregar i descarregar camions i per això els espectacles de Comediants es poden muntar i desmuntar fàcilment».

El comte Almaviva

El llibret, basat en la comèdia homònima de Beaumarchais, relata en dos actes les aventures del comte Almaviva, que pretén l'amor de Rosina. La jove viu sota la tutela del vell i mesquí doctor Bartolo, que també desitja casar-se amb ella. El barber Fígaro ajudarà Almaviva, disfressant-lo perquè pugui acostar-se a la seva estimada. Font defensa la modernitat d'una obra en què, com succeeix en totes les peces de Rossini, les aparences i el joc de l'engany són un element crucial. També ho és la clau, símbol del poder, amb la qual el mesquí Don Bartolo obre i tanca les portes com vol i quan vol. «L'estança és com una gàbia d'or d'on ningú pot sortir si no posseeix la clau».

Campanya de màrqueting

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

A Finzzi el sorprèn que el famós títol no s'hagi programat al Liceu des del 1991 (el Teatre Victòria la va acollir el 1997). Recorda que l'estrena de l'òpera el 1816, al Teatro Argentino de Roma, va ser «una catàstrofe». Massa transgressora per a un públic ancorat en la tradició que «no la va entendre». El mestre italià valora l'«energia, frescor i teatralitat» de la partitura i incideix en l'atractiu d'una trama que enfronta dos mons: l'antic i tradicional que encarna Bartolo i el modern i lluminós que representen Figaro, Rosina i el comte.

El Liceu ha aprofitat l'arribada del mític barber per llançar una campanya de màrqueting en perruqueries i restaurants italians, que regalaran entrades als seus clients. La complicitat amb els comerços, com ja van fer al juliol durant les funcions de Porgy and Bess, és una de les novetats que s'impulsaran aquesta temporada.