Llibres per caldejar el curs que ve

Oblideu-vos dels mals temps, sí, també per a la indústria editorial, perquè encara hi ha una cosa que la crisi no podrà batre, i és la il·lusió amb què els lectors encaren el curs entrant, l'ànsia davant les novetats que els editors estan preparant potser amb una cura en ocasions agònica per tenir entre mans el llibre que realment funcionarà. Com que aquesta ics en l'equació és molt difícil d'establir a aquestes altures, el millor és passar revista de tot el que ens depararà una rentrée protagonitzada per autors tan desitjats com Ana María Matute, Milan Kundera, Dolores Redondo, Javier Marías, Stephen King, Julian Barnes, Haruki Murakami, Lluís Llach o Yasmina Reza. Perquè els més venuts fan factible que es publiquin els més minoritaris i en el nou curs hi ha propostes per a tots els gustos. A saber.

AQUELLS NORD-AMERICANS

Obre la desfilada A. M. Homes, que en la seva nova novel·la, Ojalá nos perdonen (Anagrama), torna a explorar el seu hàbitat natural, les complexitats de les relacions familiars. Segueix El círculo (Random), un thriller en què Dave Eggers, possiblement l'autor nord-americà més polititzat, adverteix de l'era digital i els seus perills. Una línia similar, amb el seu habitual afegit conspiranoic, és la que ha seguit Thomas Pynchon, gran patriarca de les lletres postmodernes, de qui apareixerà a l'octubre Al límite (Tusquets), el seu últim treball, situat al Nova York anterior a la caiguda de les Torres Bessones.

FRANCESOS D'ALTURA

Un nou llibre de Milan Kundera sempre és notícia, i més quan l'autor francès d'origen txec s'ha passat 14 anys sense freqüentar la novel·la. La festa de la insignificança (Tusquets), com augura el seu títol és breu, més ben dit molt breu, però té concentrats tots els grans temes de l'autor, l'absurd una mica kafkià, l'erotisme, la força del poder i un gran sentit de l'humor. De França arriba també Feliços els feliços de Yasmina Reza (Anagrama),una història coral amb recargolades fantasies d'alcova.

ALTRES EUROPEUS INQUIETS

D'Itàlia, l'habitualment realitzador Paolo Sorrentino, director de l'excepcional La gran belleza, que ja va donar a conèixer el seu heroi, el cantant Tony Pagoda, en la seva primera novel·la, Todos tienen razón, segueix traient-li suc al personatge en els contes Tony Pagoda y sus amigos (Alfabia). Per la seva part, l'octogenari nobel i home de teatre Dario Fo es dedica a rehabilitar la controvertida Lucrècia Borja a Lucrècia Borja, la filla del Papa (Bromera / Siruela). Peter Stamm és ara com ara un dels autors alemanys amb més solvència demostrada; el seu llibre de relats A espaldas del lago (Acantilado) ho ratificarà. I ja a Portugal, els tres capítols que va deixar Saramago de la seva última novel·la, Alabardas (Alfaguara), veuran la llum convenientment acompanyats per textos de Roberto Saviano i il·lustracions de Günter Grass.

GRANS JAPONESOS

Paral·lelament a la seva tasca com a novel·lista, Haruki Murakami és també un hàbil cronista. Ho demostra a Underground (Empúries / Tusquets), un llibre que sorgeix de les entrevistes que va realitzar a víctimes i familiars de l'atemptat amb gas sarín a Tòquio el 1995. Menys famós, però més prestigiós, el premi Nobel Kenzaburo Oé recupera el protagonista de les seves últimes novel·les a Muerte por agua (Seix Barral), una dura andanada crítica al ferotge imperialisme nipó. Apareixerà al novembre.

NO-FICCIÓ AMB PEDIGRÍ

El britànic Julian Barnes se sincera a Niveles de vida, una reflexió després de la mort de la seva dona, l'agent literària Pat Kavanagh. A David Foster Wallace li van demanar un discurs per a una festa de graduació i el que va servir va ser Esto es agua (Random),  una lliçó de vida per no deixar-nos portar per les obsessions solipsistes. La vida i el periodisme es donen la mà a Hay vida en la tierra (Anagrama), 100 retrats personalíssims del mexicà Juan Villoro, i a Lugar común la muerte (Alfaguara), del desaparegut Tomás Eloy Martínez, una col·lecció de cròniques que tot estudiant de periodisme hauria de llegir a fons. Amb l'afegit de Big Time: la gran vida de Perico Vidal (Asteroide), en què Marcos Ordóñez retrata el que va ser singular ajudant de director de Welles i David Lean.

MÚSICS QUE ESCRIUEN

Joan Miquel Oliver i Lluís Llach ratifiquen amb nous llibres la seva consolidada voluntat narradora. El compositor, lletrista i guitarrista d'Antònia Font es converteix en l'ombra de l'escalador Miquel Riera a la molt curiosa Setembre, octubre i novembre (L'Altra Editorial). I Llach, per la seva part, reincideix en la ficció, després del seu debut, amb Les dones de la Principal (Empúries/ Seix Barral), la història de tres dones d'una mateixa família que enfonsa les seves arrels en un vell crim de la guerra civil.

CATALANS INTRÈPIDS

Joan-Gabriel Bezsonoff recrea a Matar De Gaulle (Empúries) el cèlebre atemptat que un grup de pied-noirs va intentar portar a terme en represàlia per la independència d'Alger; en el complot destaca el comandant Vidal, d'origen català. Maria Barbal construeix una novel·la, la primera en sis anys, sobre la identitat i les mentides a En la pell de l'altre (Columna / Destino). I Vicenç Villatoro, que a Un home que se'n va (Proa) explora la història del seu avi cordovès. Des d'un punt de vista més clàssic, la recuperació de les memòries de Gaziel Tots els camins duen a Roma (Proa) és una excel·lent notícia.

EN CASTELLÀ, AQUÍ I ALLA

Les lletres en castellà vénen imparables amb mestres indiscutibles com l'internacional Javier Marías, que llança aquest mes nova i voluminosa novel·la, Así empieza lo malo (Alfaguara), una dissecció cantelluda de la vida matrimonial; la recentment desapareguda Ana María Matute i la seva obra pòstuma Demonios familiares (Destino) i el gran Juan Marsé, que amb Noticias felices en aviones de papel (al novembre, a Lumen), un llibre il·lustrat per María Hergueta, torna a explorar el fragil terreny de l'adolescència.

I pel que fa als joves, convé estar atents als últims treballs de Jorge Carrión, Los huérfanos (Galaxia Gutenberg), en el terreny de la ciència-ficció; Sergio del Molino, que a Lo que a nadie le importa (Random) prossegueix en la seva estela memorialística, i Santiago Lorenzo, que ratificarà sens dubte la seva vocació de nét secret d'Azcona a Las ganas (Blackie books). Sense oblidar, Perdone que no me levante (Demipage), una singular antologia de 20 joves narradors llatinoamericans al voltant del tema de la mort.

Notícies relacionades

L'emergent Sascha Arango i altres fenòmens

La mirada pausada de l'admirat Patrick Rothfuss

ASSAJOS IMPRESCINDIBLES

Pel que fa a l'assaig, no hi ha res més esperat que el llibre del que és considerat l'economista estrella del moment, el francès Thomas Piketty, El capitalisme al segle XXI (RBA -La Magrana / Fondo de Cultura Económica), al qual han sorgit no pocs detractors després de la seva ferotge autòpsia del sistema en què estem immersos i que, segons l'opinió de l'autor, és incompatible amb la democràcia i amb la justícia social. Caldrà llegir-lo al novembre.