Adéu al rei de la rumba catalana

" Sant Pere no s'avorrirà amb ell"

Unes 5.000 persones van acomiadar Peret amb respecte, gratitud i emoció a la capella ardent instal·lada ahir al Saló de Cent

DOLOR COMPARTIT 31. Roberta, la seva última companya, vora ell fèretre. 2. La dona de Peret, Fuensanta (amb el vestit sense mànigues), amb la seva filla Rosa Pubill (a la dreta) i la tia de Peret, de 95 anys, Maria Pubill, i altres membres de la família. 3. Trasllat del fèretre al Saló de Cent de l’ajuntament. 4. Joan Herrero, de Los Manolos (dreta). 5. Cuesa primera hora de fans i amics de Peret.

DOLOR COMPARTIT 31. Roberta, la seva última companya, vora ell fèretre. 2. La dona de Peret, Fuensanta (amb el vestit sense mànigues), amb la seva filla Rosa Pubill (a la dreta) i la tia de Peret, de 95 anys, Maria Pubill, i altres membres de la família. 3. Trasllat del fèretre al Saló de Cent de l’ajuntament. 4. Joan Herrero, de Los Manolos (dreta). 5. Cuesa primera hora de fans i amics de Peret. / ALBERT BERTRAN / ÁLVARO MONGE

4
Es llegeix en minuts
MARTA CERVERA
BARCELONA

«El día que yo me muera, que no lloren ni den la lata», cantava Peret a Porque yo me iré. Ahir es van veure poques llàgrimes però sí molt respecte i emoció per part del voltant de 5.000 persones que van anar a donar-li l'últim adéu. Va ser constant el degoteig de gent que va desfilar per la capella ardent del rei de la rumba, instal·lada al Saló de Cent, la sala més noble de l'ajuntament de Barcelona, des de les deu del matí -amb gent que va fer cua per entrar-hi- fins a les 21.30 hores.

La família de Peret en ple va fer pinya al voltant del patriarca familiar, deixant de banda les diferències existents entre ells. Quan el president Artur Mas i altres autoritats va anar a donar el condol, hi eren tots, des de la companya sentimental, Roberta -«mi señora», així la presentava Peret-, una brasilera de menys de 30 anys amb qui convivia des de feia més d'un lustre; fins a Fuensanta, dona i mare dels dos fills del compositor i cantant, Pedro i Rosa, de qui es va separar fa temps però de qui mai es va divorciar. També hi era el seu germà Emilio, vingut d'Alemanya i que no va voler aparèixer a les fotos; fins i tot un munt de néts i besnéts als quals Peret va encomanar l'alegria de viure, que intentaven animar els grans del clan.

Gitanos i paios van desfilar davant el fèretre del rei de la rumba catalana, acompanyat de la seva eterna companya, la guitarra amb què va compondre la banda sonora de la seva vida. Alguns es van senyar, altres li van llançar un petó. Gent de tota condició però la majoria més pròxims a la generació de Peret o a la posterior. Es van veure més cabells blancs que bermudes. «Sent gitano, Peret ha fet més per Catalunya i per unir gitanos i paios que molts polítics», comentava ahir Alex González, un veí de Sant Adrià de Besòs en edat de jubilació. «Era un tros de pa. Segur que Sant Pere no s'avorrirà amb ell», va afegir. La bonhomia de l'artista va ser destacada també per molts dels veïns dels barris del Poble-sec, Sant Antoni i el Raval que el van conèixer, com per exemple els cambrers del restaurant Els Tres Tombs, ahir de dol, on Peret va prendre molts cafès i canyes. «Com ell no n'hi haurà cap altre», sentenciava un veí que va fitxar com a tècnic de material als anys 70.

Les corones de flors

A mesura que avançava el dia, cada vegada costava més trobar espai per col·locar les corones de flors que arribaven procedents de l'Associació de Gitanos de Catalunya, dels Veïns del Raval, dels Amics de la Gent Gran, de Lluís Llach, de les germanes Rosario i Lolita Flores, de Los Manolos... Joan Herrero, un dels membres d'aquest famós grup que va visitar la capella ardent i es va quedar fins al final, estava molt afectat. «Ell era el nostre principal referent musical, la nostra font d'inspiració. I no només per la seva música, sinó també per la seva manera de ser». També estaven afectats els membres del grup  Rumba Tres, que van anar fins a l'ajuntament com el cantant Dyango, que va ser veí de Peret durant molts anys; Joan Garriga, de La Troba Kung Fu; Siscu Carbonell i altres membres de Sabor de Gràcia; Ramón Giménez, que és un dels fundadors del grup Ojos de Brujo; i la cantant cubana Lucrecia. «Ets gran Peret. Gran amic, persona, músic rumbós i compositor. Pura alegria. Català universal», va escriure la cantant de trenes multicolors en un dels llibres de condols. Tots estaven carregats de missatges de gratitud pel llegat deixat pel gran mestre. Alguns deien: «Gràcies per ser un geni, un músic i un gitano». Molts alabaven la seva «humanitat i senzillesa». Algun més bromista va escriure: «No estàs mort, Peret, estàs prenent unes canyes i allà on estiguis apareixeràs ple de vida i content, dient a tothom ¡que s'ha equivocat de mort!»

Notícies relacionades

Disc pòstum de Peret

«Agraïm molt tot l'afecte de la gent. És absolutament increïble», deia Daniel Salvat, nét i guitarrista del grup de Peret. Tot i el dolor per la pèrdua d'un ésser estimat, insistia a recordar el missatge del seu avi: oblidar penes i viure amb alegria. «Peret no volia que estiguéssim tristos, sinó que estiguéssim contents, tan bé com poguéssim». Ell, que va aprendre a tocar la guitarra amb Peret, serà l'encarregat de donar forma definitiva al testament musical del rei de la rumba: un disc amb 10 cançons en català. «El meu avi era conscient que li quedava poc temps i les va gravar amb la seva guitarra. Vam començar el disc al revés. Ara s'hi haurà d'afegir la resta», va afirmar el Danielconscient de la feina que l'espera si vol estar a l'altura del perfeccionisme de Peret, que coneixien prou bé els periodistes Justo Molinero, ànima de Ràdio Teletaxi, Àngel Casas i Albert Om, que també van voler acompanyar la família. «Peret era un pencaire. Sempre arribava de bon humor i a l'hora. No he conegut ningú amb el seu cor, la seva voluntat i la seva simpatia», va recordar el veterà empresari Ricardo Ardévol, que va gestionar les actuacions a Catalunya del rei de la rumba a la dècada dels 70. Potser per això, ni mort s'ha separat mai de la seva guitarra.