estrena 13 de juny

Solo los amantes sobreviven Jim Jarmusch Vampirs molt cultes

Solo los amantes sobreviven Jim Jarmusch   Vampirs molt cultes_MEDIA_2

Solo los amantes sobreviven Jim Jarmusch Vampirs molt cultes_MEDIA_2

1
Es llegeix en minuts
per QUIM CASAS

Més que una pel·lícula sobre vampirs, que també ho és, Solo los amantes sobreviven és un lúdic joc de referències culturals (del rock al cine, de la literatura a la música clàssica, del que representen dues ciutats tan diferents com Detroit i Tànger), una cosa en la qual Jim Jarmusch és un consumat i gens pedant expert.

Després d'encarar a la seva manera varietats genèriques tan diferents com el film carcerari (Sota el pes de la llei), el cine d'episodis (La nit a la Terra), el western (Dead man), el thriller (Ghost dog) o el rockumental (Year of the horse), Jarmusch emprèn ara la seva sucosa revisió del relat de vampirs apel·lant al romanticisme tortuós d'aquests personatges condemnats a la vida eterna.

Notícies relacionades

El vampir viu a la ciutat de Detroit, va conèixer els poetes romàntics francesos i anglesos, va prestar a Schubert un dels seus adagios i a casa seva té retrats de Buster Keaton, Edgar Allan Poe i Iggy Pop. La vampira viu a Tànger i, una idea preciosa, emmagatzema al tou dels dits tot el coneixement del món al llegir desenes de llibres. Són vampirs cultes, que es neguen a matar per viure i prefereixen alimentar-se amb sang comprada clandestinament.

La pel·lícula és un joc especular amb la pròpia obra de Jarmusch (el vampir compon música, i la música que escriu és del mateix Jarmusch i del seu últim company en aventures musicals, el llaütista holandès Josef van Wissem) i un exercici gens retro ni cinèfil, i compta amb una seqüència esplèndida en què els protagonistes visiten Detroit de nit, en cotxe, parlant del segell discogràfic Motown fins a arribar a la casa de Jack White. Passat, present i futur de la cultura popular.