COMPTE ENRERE PER A LA GRAN CITA DE LA HISTORIETA

Batman 75 anys de foscor

La reivindicació de Bill Finger, cocreador de l'heroi de Gotham, nous títols i una mostra celebren l'efemèride

5
Es llegeix en minuts
Anna Abella
Anna Abella

Periodista cultural

Especialista en art i llibres, en particular en novel·la negra, còmic i memòria històrica

Ubicada/t a Barcelona

ver +

«Batman, una figura misteriosa i intrèpida que lluita per la justícia i arresta el malfactor en la seva batalla solitària contra les forces malvades de la societat...». Amb aquestes paraules, juntament amb la seva avui ja icònica silueta negra retallada sobre una lluna groga, es presentava al públic el Cavaller Fosc a la capçalera de la seva primera historieta, El caso de los magnates de la química, publicada al número 27 de Detective Comics, de maig de 1939, firmada en solitari per Bob Kane. Ara fa 75 anys. Un aniversari que se celebra, per una part, amb una exposició al Saló del Còmic, que comença demà; i per una altra, amb la reedició d'El cavaller del drac, ambientat a Barcelona, i amb novetats de DC Comics publicades per ECC, com Especial Detective Comics 27. 75 años de Batman, que inclou aquella història original i el tribut d'autors com Jim Lee o Greg Capullo, i l'antologia Batman: Black and White 4.

Però és moment també de reivindicar el brillant guionista i cocreador a l'ombra de l'heroi de Gotham, Bill Finger (1914-1974), als 100 anys del seu naixement i els 40 de la seva mort. Ho fa David Hernando al llibre Batman. Serenata nocturna (Timun Mas). Finger, el paper del qual és per a molts desconegut, va morir pobre i sense veure el seu nom als crèdits. «Va ser l'ànima i el cor del personatge des del primer número», explica Hernando, que ha tingut accés a documents privats i ha entrevistat la seva néta Athena i editors i autors del seu entorn.

Finger, perfeccionista, metòdic i detallista, tímid, sempre passant desapercebut i sense fer-se valer, era oposat a l'egocèntric Bob Kane (1915-1998), que sempre va dir que era l'«únic creador» de Batman i el nom del qual és l'únic que apareix en tot producte de l'heroi (còmic, pel·lícules, sèries de TV, marxandatge...), gràcies al contracte que va firmar amb l'editorial DC Comics, a l'esquena de Finger, i del qual encara es beneficien els seus hereus.

«Kane va idear Batman un any després que Jerry Siegel i Joe Shuster creessin Superman perquè envejava el seu èxit i els diners que cobraven pel personatge. I Batman va ser la millor antítesi de l'Home d'Acer. Un és lluminós, l'altre fosc i dramàtic. Un extraterrestre amb superpoders enfront d'un humà, que pot sagnar i morir, i precisament això és el que el fa immortal», opina Hernando, autor també de Superman. La creación de un superhéroe i director editorial de Planeta DeAgostini.

El llibre relata com Kane va conèixer Finger el 1938, quan aquest venia sabates per ajudar la seva família, castigada pel crac del 29, i li va proposar una primera col·laboració, Rusty y sus amigos, que també va firmar ell sol. Finger, autodidacte, només volia escriure. De petit, durant els mesos que va passar al llit per una escarlatina que li va deixar seqüeles al cor (el seu tercer infart va ser letal), va néixer un lector apassionat que devorava «tot el que li queia a les mans». I sempre va apuntar idees per als seus guions en llibres de notes, que no va dubtar mai a compartir amb altres autors.

Per al seu primigeni Batman, Kane, que duia el sobrenom «del gran copiador», va calcar el posat de Flash Gordon en una tira de 1937 i el va vestir de vermell amb calça negra, antifaç i ales rígides lligades com l'artefacte volador de Da Vinci, pensant en un home ocell -Birdman-.

Al donar-l'hi a Finger, aquest el va modelar i de l'esbós de Kane no en va quedar res: el va pintar de gris fosc i el va fer ratpenat perquè això l'ajudava a «explicar històries de misteri i intriga». No volia un Superman sinó un detectiu i justicier, i inspirant-se en Sherlock Holmes, El Zorro de Douglas Fairbanks i La Sombra, li va posar caputxa, capa i l'avui famós logo del ratpenat al pit. Havia nascut una «criatura de la nit, fosca i temible».

I Finger també li va donar una vida: era milionari, per poder permetre's els seus aparells; era un humà, danyat després de veure de petit com assassinen els seus pares, que malgrat els seus «sentiments de pèrdua, venjança, injustícia, ràbia i impotència» fa el bé, i li va buscar nom entre els seus llibres: Bruce Wayne, barreja de Robert Bruce, un ric noble escocès del segle XIV, i Anthony Wayne, general de la guerra d'independència. Del nom d'una joieria a les Pàgines grogues va sorgir Gotham, i d'un National Geographic sobre gats, Catwoman.

I Finger va crear Robin, el 1940, gràcies al jove dibuixant Jerry Robinson, a qui Kane va subcontractar, i amb qui el guionista de seguida es va avenir i es va convertir en el seu mentor cultural, com Batman ho era de Robin. El nom del Noi Meravella, en canvi, el va suggerir Robinson, influenciat per Robin Hood, i també va ser ell qui, evocant els jocs de cartes amb la seva família, va idear el dolent Joker, el pallasso, contrapunt acolorit i alegre del fosc i tràgic heroi, i al qual Finger donaria forma.

Notícies relacionades

Va ser guionista de Batman durant 25 anys i va crear Green Lantern, però va trigar molt a adonar-se que Kane «l'havia utilitzat per omplir-se les butxaques», fins que va ser un secret de domini públic qui hi havia darrere del Cavaller Fosc a més de Kane, perquè fins i tot DC Comics creia que aquest treballava sol.

Al final, editors com Carmine Infantino i Julius Schwartz, tot i que no podien escriure el seu nom als crèdits a l'estar lligats per contracte a Kane, van reconèixer públicament el seu paper. No va ser fins als anys 90 que se'l va homenatjar amb dos premis Kirby i Eisner pòstums, i el 2005, quan la Comic-Con de San Diego va instaurar el premi Bill Finger a l'excel·lència en guions.